DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. RAPAR v. tr.
|| 1. Tallar el pèl molt ran; cast. rapar, rasurar. Rapar o raurer cabell: Abrado, rado, Torra Dicc. M'han rapat el pèl, Penya Mos. iii, 115.
|| 2. Gratar, rascar (Mall.); cast. rascar. Un ciutadà rapant un instrument per s'estil d'un guiterró, Roq. 47. Un que du guiterra | rapant-la ja està, Penya Poes. 234. Rapar altars: fig., fer beatures. Faré la beata falsa | y aniré a rapâ els altâs, Penya Poes. 260. a) Llaurar per segona vegada la vinya (Men.); cast. binar.—b) Tenir molta aspror o gust fort, sobretot el vi (Mall.).
|| 3. Ferir amb les ungles (Al., Mall., Men., Alg.); cast. arañar. Han los dits e ungles molt grans per ço que millor pugan rapar, Albert G., Ques. 92. a) fig., en sentit immaterial. Surt tota sa xismografia política, es xistes... amb què se rapen y ungletjan en privat, Roq. 46.—b) refl. Fer grans manifestacions de disgust, de penediment, de desesperació per una cosa que ja no té remei (Mall.). ¿Que no te raparies, si fossen desgraciats?, Roq. 8.
|| 4. Robar; apoderar-se de cosa d'altri; cast. robar. a) ant. Raptar; prendre en rapte una dona; cast. raptar. Statuim... que quiscuna filla... qui sens consentiment exprés de pare o de mare o de tudors... se pendrà marit, o que sens matrimoni se permetrà esser rapada o ab algú se'n fugirà ultra la voluntat de ells, en los béns paternals o maternals en algun temps no succeesca, Const. Cat. 352.
Loc.
—Anar a rapa i estira cabells: tenir molta demanadissa, esser una cosa molt cercada (Penedès).
Fon.: rəpá (or., bal.); rapá (occ.); rapáɾ (val.).
Var. form.: arrapar.
Etim.: del germ. *hrapon, ‘arrancar, estirar els cabells’ (cf. Corominas DECast, iii, 998).
2. RAPAR v.
|| 1. tr. Separar la rapa de la pellofa i pinyols del raïm (Penedès).
|| 2. intr. Treure rapa l'olivera.