DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RAPINYAR v. tr.
|| 1. Prendre violentament; robar; cast. rapiñar. Qui està inclinat a rapinyar: Hic Rapax, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Ferir amb les ungles (Mall.); cast. arañar. No és altra cosa | sinó just lo que fan | amb s'homo ses donetes renoueres: | fer crits y rapinyar, Ignor. 27.
|| 3. Gratar, estirar amb les ungles (Mall.); cast. rascar. «Rapinya, rapinya es blat, | posa'l-te dins sa falcada, | que l'amo no t'ha llogada | per fer ombra an es sembrat» (cançó pop. Mall.). Un bergantell s'encamellà dalt es piano y rapinyà un tros de «Faust», Roq. 41.
    Fon.: rəpiɲá (or., bal.); rapiɲá (occ.); rapiɲáɾ (val.).
    Var. form.: rampinyar.
    Sinòn.:— || 1, rapar, robar;— || 2, rapar, esgarrapar.
    Etim.: del llatí rapīnare, mat. sign. ||1, amb la n convertida en ny per haver-se agregat a la sèrie de verbs catalans que tenen el sufix -inyar.