Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rasar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RASAR v. tr.
|| 1. Aplanar, fer llis traient els regruixos o les parts que sobresurten; cast. rasar, allanar. Nos rasarem lo ual per què poran passar cauals armats, Jaume I, Cròn. 73. Fou rasada | la terra per el mar desenfrenat, Ruiz Poes. 48.
|| 2. Fregar, passar tocant superficialment; cast. rasar. Ocells giravoltant, lleus com les aures, rasen la faç de l'aigua, Carner Lluna 32.
|| 3. Fer rasa una mesura, un recipient, passant-li la rasadora o altre instrument que en lleva el curmull; cast. rasar, descolmar. Rasar mesura: Hostio: Rasar medida, Nebrija Dict. Per mesuras mal rasadas, cançó pop. (ap. Milà Rom. 71).
|| 4. Raure la pasta, desenganxar-la de la pastera amb la rasadora (Empordà); cast. raer.
|| 5. Afaitar, raure la barba (Ross., Conflent); cast. rasurar, afeitar. Degun barber de la dita vila no rase ni afayt algú, Ceremonial de Cervera, a. 1426.
|| 6. intr. Complir un animal de peu rodó els set anys, edat en què queden rasos de dentat (Ribes, ap. BDC, xxii, 193).
|| 7. Tallar les vergues d'una obaga de castanyers destinant-les a fer perxes (Salt, ap. Griera Tr.).
    Fon.:
rəzá (pir-or., or.).
    Etim.:
del llatí vg. *rasare, derivat de rasum, part. pass. de radere, ‘raure’.