DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RASCAR v. tr.
|| 1. Gratar, sobretot per fer desprendre d'un cos alguna cosa; cast. rascar. Grata's e rasca | hon no li pru, Spill 5316. Pose't sa mà allà ahont te coga, y rasque't, Ignor. 64. Comença la tasca rascant els congrenys y les dogues del fons per arrabassar l'arròs, Rosselló Many. 146. Rascar l'era: tallar-hi les herbes o brossa (Sanet).
|| 2. Fer una llaurada o cavada superficial (Ascó, Tortosa).
|| 3. fig. Treballar molt (Empordà).
    Loc.
—Tant és que risquis com que rasquis: es diu a algú per indicar-li que per molt que s'esforci no en sortirà amb la seva.
    Refr.—a) «Cada u es rasca allà on li pica»: significa que tothom actua segons les circumstàncies que el preocupen.—b) «Al que li pica, se rasca; i si no, s'aguanta»; «Qui li piqui, que se rasqui»: es diu per manifestar despreocupació envers les reaccions més o menys desagradables que algú pot tenir davant una determinada conducta.
    Fon.: rəská (or., bal.); raská (occ.); raskáɾ (val.); rəsсá (Palma, Manacor).
    Sinòn.: || 1, gratar.
    Etim.: del llatí vg. *rasĭcare, mat. sign. ||1.