DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RASCLAR v. tr.
|| 1. Passar el rascle per la terra de conreu per desfer els terrossos i deixar-la més fina (Cerdanya, Garrotxa, Empordà, La Selva, Pla del Llobregat, Camp de Tarr., Ll., Cast.); cast. rastrillar. Resclar la terra aprés de aver sembrat: Cratio, Pou Thes. Puer. 58. Cançons... que es canten... seguint lo pas dels bous o mules que solquen o bé rasclen o postegen la parada, Serra Calend. folkl. 281.
|| 2. Arreplegar la palla o l'herba amb el rascle (Pallars, Urgell, Segarra, Gandesa, Gandia); cast. rastrear.
|| 3. Rascar, fregar una cosa per desprendre'n les adherències (Ross., Empordà); cast. rascar. Rasclar cuyro o altra cosa: Corium aliudve radere vel deradere vel abradere, Lacavalleria Gazoph. Rasclar les immundícies del cap, fer caurer del cap les immundícies rasclant, ibid. Amb un arpó de tres ganxos en Volivarda es posà a rasclar la penya i feia seguir a pinyocs aquells mariscos espinosos, Ruyra Pinya, i, 29.
    Fon.: rəsklá (pir-or., or.); rasklá (occ.); raskláɾ (val.).
    Etim.: del llatí vg. *rastŭlare (derivat de *rastŭlum, ‘rastell’, ‘rascle’), mat. sign. En l'accepció || 3 sembla provenir d'un creuament de rascar amb el rasclar de les accepcions 1 i 2.