DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RASPA f.
|| 1. Espècie de llima que té la superfície guarnida de dents triangulars o còniques, més sortints que les estries de la llima pròpiament dita, i serveix per a rebaixar o allisar fusta, os, banya, etc., mentres que la llima té més aplicació per als metalls; cast. escofina. Tres llimes raspes per fer rielleres, doc. a. 1459 (BDC, xxiv, 121). Preneu una raspa tan estreta com lo dit, e si hi hauia romàs algun hos somogut, sia limat, Dieç Menesc. ii, 100 vo.
|| 2. Raora de la pastera (Sort); cast. rasera.
|| 3. Maneta de fusta amb set o vuit pues, que serveix per a collir olives (Segarra, Urgell).
|| 4. Variant del joc de pilota a curtes (val.). La raspa apenes mereix el nom de joch de pilota; posada esta en terra, la jua uno raspant el piso y del mateix modo la retornen els contraris, Martínez Folkl. i, 74.
|| 5. Rapa de raïm (Val., Pego, Alcoi, Elx); cast. raspajo, escobajo.
|| 6. a) Aresta d'un cereal. Posau-li per lo forat... un gra de avena que no tinga gens de raspa, Anim. caçar 28.—b) En molineria, l'arròs que no es pot despullar de la palla (val.).
|| 7. Vessant de muntanya molt alterosa amb espadats i cantells de roca viva (Borèn, ap. Griera Tr.).
|| 8. Minyona de servei (en l'argot i despectivament); cast. fregona, chacha, menegilda. No trobarem modo de distingir una sinyora «d'alto copete» d'una raspa fregaplats, Moreira Folkl. 624.
    Fon.: ráspə (or., bal.); ráspɛ (Ll.); ráspa (Tortosa, val.).
    Intens.:—a) Augm.: raspassa.—b) Dim.: raspeta, raspeua, raspiua, raspona.—c) Pejor.: raspota.
    Etim.: derivat postverbal de raspar.