DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RASPALL m.
|| 1. Instrument que consisteix en un gran nombre de cerres, crins, brins rígids, etc., col·locats espessament i paral·lels entre si a una placa de fusta, de metall o d'una altra matèria dura, i que serveix per a fregar i netejar alguna cosa (or., occ.); cast. cepillo. Un respall de pèl, doc. a. 1523 (Alós Inv. 42).
|| 2. Rapa de raïm (Val., Crevillent, Guardamar); cast. raspajo.
|| 3. Eina amb què l'escura-xemeneies frega i fa net el fumeral (Vinaròs).
|| 4. Eina consistent en una barra armada de diverses puntes de ferro i posada de través a l'extrem d'un mànec llarg, que serveix per a arreplegar herba o palla damunt l'era o en el camp (Conflent, Cerdanya, Empordà, Lluçanès, Calasseit); cast. rastrillo.
|| 5. Lligall de branques de corronyer o d'altres arbusts, que serveix per a escombrar l'era, el carrer, l'estable (País Valencià, Eiv., Campanet); cast. abaleadora. a) Garba de meloneres o carabasseres, que es penja darrere del carro per tal de raspallar l'era (val., ap. RVF, ii, 91).
|| 6. a) Planta gramínia de l'espècie Holcus lanatus, de rizoma fibrós, tija dreta que arriba fins a 12 cm. de llarg, fulles d'un verd blanquinós, planes, linears acuminades, panícula ovoido-oblonga, espiguetes ovals, pubescents o pestanyoses als nervis (La Selva).—b) Planta terebintàcia de l'espècie Cneorum tricoccum (Eiv.); cast. olivilla. (V. olivereta || 1).
|| 7. Avellaner raquític, que no produeix gaire fruit (Falset).
|| 8. Baldufa que té la punta grollera, que, si la fan ballar damunt la mà, fa mal (Eiv.).
|| 8. La màquina de fer taps (Gir., ap. BDC, xiii, 140).
|| 9. a) Fusta plana, coberta de pelfa, que hi ha sobre els corrons ratllats i sobre els de pell, en les màquines per a la filatura del cotó (Pons Ind. text.).—b) En les màquines per a picar cartrons jacquard, fusta guarnida de punxes de ferro plantades que serveix per a recular els punxons (ibid.).
|| 10. La borra del cotó que es treu de les pelfes dels corrons en les màquines de filatura.
|| 11. Jugar a raspall: jugar a pilota fent-la anar molt baixa (Alcoi).
Raspall: llin. existent a Castellvell, Barcelona, Cervelló, Olesa de Montserrat, Vilan. i G., Igualada, Banyeres, L'Arboç, etc.
    Sinòn.: || 1, espalmador.
    Fon.: rəspáʎ (pi.-or., Barc., Tarr.); rəspáј (or., bal.); raspáʎ (occ., val.).
    Intens.:—a) Augm.: raspallàs.—b) Dim.: raspallet, raspalletxo, raspalleu, raspalliu, raspalló.—c) Pejor.: raspallot.
    Etim.: derivat de raspar.