Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  raspallar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RASPALLAR v. tr.
|| 1. Netejar amb el raspall || 1 (or., occ.): cast. cepillar. Respallar o raspallar un vestit: Vestem scopula tergere vel detergere, Lacavalleria Gazoph. Li desempolsava les botes i li raspallava el jaqué, Pons Com an. 19.
|| 2. Triar el blat de la palla amb el raspall || 4 (Ripollès, Lluçanès, Ll.); cast. rastrillar.
|| 3. Aplanar la terra de l'era abans de batre, passant-hi rames d'arbres o d'arbusts lligades a una barra damunt la qual hi ha un home assegut i que és estirada per una bístia (Ribera del Xúquer); cast. gradar.
|| 4. Replegar amb una forca la palla més grossa de les voreres de l'era, mentres es fa la batuda, i tirar-la en mig de l'era (Mall.).
|| 5. Llaurar en sentit contrari el gra i el boll, en forma d'espiral (Pobla de L.).
|| 6. fig. Assolir una part o porció d'alguna cosa; cast. sacar raja (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 7. fig. Adular, afalagar interessadament (or.); cast. jabonar, dar coba.
    Fon.:
rəspəʎá (pir-or., Barc., Tarr.); rəspəјá (or., bal.); raspaʎá (occ.); raspaʎáɾ (val.).
    Etim.:
derivat de raspall.