Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  raspar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RASPAR v.
|| 1. tr. Treballar amb la raspa; fregar amb la raspa per rebaixar o allisar una cosa; cast. escofinar. Dos banchs de raspar rems, doc. a. 1467 (Aguiló Dicc.).
|| 2. tr. Raure amb algun instrument una cosa per rebaixar-li la superfície, esborrar un dibuix o escrit, etc.; cast. raspar. Raspar, raure la pell: Radeo, Raspar, raer la piel, Nebrija Dicc.
|| 3. tr. Rascar, tocar una cosa amb un objecte aspre; cast. rascar. Amb la pota li raspava la cama de tant en tant, Pous Nosa 179. Raspar la guitarra: tocar-la fent sonar simultàniament algunes cordes amb els caps dels dits; cast. rasguear.
|| 4. tr. Produir una sensació aspra, de cosa mancada de finor; cast. raspar. «Aquest vi raspa la boca».
|| 5. intr. Fugir, escapar-se (en llenguatge d'argot o molt vulgar) (Lluçanès, Barc.); cast. tocar soleta, guillarse.
    Fon.:
rəspá (or., bal.); raspá (occ.); raspáɾ (val.).
    Etim.:
del germ. raspon, ‘rascar’.