Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rastellera
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RASTELLERA f.
|| 1. Rastell de menjadora (Gir., Guilleries, Men.); cast. percha. La menjadora estarà un palm y mig alta de terra, fareu bones rastelleres y tancas que los moltons no puguen passar a les ouelles y anyells, Agustí Secr. 173.
|| 2. Renglera, conjunt de coses posades una al costat de l'altra (Empordà, Garrotxa, Gironès, Tortosa, Alcoi); cast. ringlera, hilera. D'aquella rastellera de testos que ella regava cada nit, Pons Com an. 86. En les restelleres de claus del graner, Pous Empord. 3. a) fig. Conjunt de coses que se segueixen les unes després de les altres; cast. retahila. A-les-ores va venir la gran restellera de parenostres, Massó Croq. 176.
|| 3. Conjunt de coses posades les unes damunt les altres (Lluçanès, Plana de Vic); cast. rimero, pila. Eix mur o rastellera de cingles era Calpe, Atlàntida iv. Va agafar una restellera d'esclops per portar-los a vendre, Massó Croq. 101.
    Fon.:
rəstəʎéɾə (or.); rəstəʎʎéɾə (Palafrugell); rəstiʎʎéɾə (St. Feliu de G.); rəstiʎéɾə (Men.); rasteʎéɾɛ (Alcoi); restaʎéɾa (Tortosa).
    Etim.:
derivat de rastell.