DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RASTRE m.
I. || 1. Rascle || 2 (Benassal, Sanet); cast. rastrillo.
|| 2. Ròssec o tiràs format d'un tros de tronc que fa angle agut, destinat a esser arrossegat per a transportar terra, pedres o llenya pels boscos o llocs muntanyosos (Gandesa); cast. narria.
II. || 1. Senyal (petjada, pèl, ploma, olor, etc.) deixat per un animal o persona en el camí per on ha passat; cast. rastro, pista, vestigio. Anaua seguint lo rastre y petjades, Passi cobles 113. Seguint los seus cans lo rastre de un porch, Alegre Transf. 141. Y alguns..., deixant un rastre de perfum, despareixien, Costa Trad. 140. Mes ara es llança, com la bèstia brava, a perseguir el rastre del profeta, Alcover Poem. Bíbl. 77. Anar en rastre a algú, o Seguir algú de rastre: (ant.) cercar-lo seguint-ne el rastre. Prestament ells tornarien trobar lo porch que ja li anauen en rastre, Carbonell Ex. Joan II, c. 6. Los moros... seguiren los crestians de rastre per les petjades dels caualls, Tirant, c. 320. a) fig. Indici de l'existència o de la situació d'algú, d'alguna cosa, d'algun fet. Anar pel rastre: tenir algun indici, estar un poc orientat sobre un assumpte (Camp de Tarr.). Aplegar rastre: adquirir indicis, notícia vaga o indirecta d'una cosa (Montblanc). Jo parlaré ab les donçelles, e si pusch entrar en rastre, de fet vos ho diré, Pere Pasqual, Obres, i, 60. En est litigi, hon no trobam rastre y vastigi, Viudes Donz. 743. No haver-hi o no quedar rastre d'una cosa: no haver-n'hi cap indici, no quedar cap senyal de la seva existència. De tot això no en queda rastre, Canigó ix.
|| 2. Línia o sèrie de senyals d'una cosa que es va escampant, que va caient, que es va produint successivament; cast. reguero. «Mira quin rastre d'oli, que has fet per terra!»Començà a plorar tant fortment que ab les làgremes feya camí e rastre en lo payment de la esgleya, Eximplis, ii, 5. Sols lledoners en brasa rodant-hi hi cuetegen, bell rastre de guspires deixant i flamareig, Atlàntida i.
|| 3. Carrerany, caminet obert dins un camp de conreu (Bonansa, Solsona); cast. trocha.
III. || 1. Enfilall (Camp de Tarr., Conca de Barberà, Segarra, Maestrat, Val., Xàtiva); cast. sarta, ristra. Aquella que portave tan gran rastre de patrenostres, St. Vicent Ferrer (Bol. Ac. Hist. lxxxiv, 428). M'ha dat aquest rastre de grosses perles, Tirant, c. 215. Un rastre de paternostres de coral de lentilla, Inv. Eixarch. En la finestra solen tindre rastres de pebreres seques, Martínez Folkl. i, 27. Els dos carros... van batre els caminassos un rastre de dies, Pascual Raval 5.
|| 2. Corretja o corda amb cascavells que es posa al coll dels animals de peu rodó quan van de camí (St. Quintí de Mediona).
    Refr.
—«Un bou no fa més que un rastre»: significa que no convé anar tot sol, sinó que cal obrar en companyia o col·laboració d'altres (Cast.).
    Fon.: rástɾə (or., bal.); rástɾe (occ., val.); rástɾi (Sta. Col. de Q.).
    Etim.: del llatí rastrum, mat. sign. I. El II és evolució semàntica normal del I. El III hauria de considerar-se germà del cast. ristra i procedent del llatí rĕste, ‘corda’, segons Corominas DECast, iii, 85; però la a no s'explicaria satisfactòriament.