Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rastrejar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RASTREJAR v. tr.
|| 1. Seguir el rastre; cercar pel rastre o senyal deixat; cast. rastrear, husmear, ventear. Odoren totes les seyles pus durament e ab major intenció que la odor de l'ocell o la maestria o sagacitat del rastrejar lo ca o los conils, Collacions 257 (ap. Aguiló Dicc.). Els cans... rastrejaven per les mates, betzers y fenassos, Rosselló Many. 218.
|| 2. Sentir l'olor d'una cosa; cast. husmear. Al arribar... als claps de canyes americanes... ja en rastrejava l'agradosa flayre, Pons Auca 290.
|| 3. fig. Indagar per conjectures o indicis; cast. brujulear, husmear.
|| 4. Recercar, remenar diverses coses per interès o curiositat de trobar quelcom amagat, ignorat, perdut, etc.; cast. registrar, revolver. «¿Què rastreges per dins aquest calaix?»«Els infants tot ho rastregen». Ho rastretjaré tot fins que haja trobada sa tumbaga, Alcover Rond. i, 213. Rastretja tots els recons, Ballester Xèx.
|| 5. intr. Gratar l'àncora al fons de la mar sense aferrar; gratar a terra amb un instrument sòlid; cast. rastrear. En Lluís... prengué el bastó, rastrejà la sorra ab la virolla com si posés sa rúbrica en una lletra de cambi, Pons Auca 297.
    Fon.:
rəstɾəʒá (or.); rastɾeʒá (occ.); rastɾeʧáɾ (Val.); rəstɾəʤá, rəstəʤá (mall., men.).
    Etim.:
derivat de rastre.