Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. rata
veure  2. rata
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RATA f.
I. || 1. Mamífer rosegador, de la família dels múrids; principalment es diu dels individus dels gèneres Rattus i Mus, que són animals d'orelles grosses, cua llarga i que presenta un gran nombre d'anells escatosos, esquena grisa més o menys fosca, i ventre blanquinós; unes espècies viuen dins les cases i altres en el camp, i produeixen grans danys perquè roseguen tota mena d'objectes, sien comestibles o no ho sien; cast. rata, ratón. Generalment es dóna el nom de rata a l'animal adult, sobretot del gènere Rattus; els animals joves i encara petits, i els adults relativament petits del gènere Mus, s'anomenen més sovint ratolí. Un milà portaua una rata, e un ermità pregà Déus que aquella rata caygués en sa falda, Llull Felix, pt. vii, c. 3. Dixeren a la rata: «Jas un morabatín, e porta aquesta carta al guat»; dix: «El preu és bo, mas el viatge perillós», Jahuda Dits, c. 67. Si senten una rata anar per casa, criden e estremexen-se, Metge Somni iii. Dents de rata: dentetes petites. Pèl de rata: color gris amb pèls blancs, que tenen certs animals de peu rodó; cast. bellorio. Unam mulam de pilo de rata, doc. any 1417 (arx. de Montblanc). Una mula de pèl de rata, Inv. Pr. Viana 153. Una color hi ha entre les altres, la qual se anomena pèl de rata: e és pèl molt luent e gentil; e les mules de aquesta color deuen tenir lo pèl curt, e deuen tenir una veta negra ho de altra color per tota la esquena de larch, e aximateix en les cames, Dieç Menesc. i, 5 vo. a) Rata de teulada (Mall.) o rata teuladina (Val.) o rata pardalera (Val.): l'espècie Mus tectorum, que habita sobretot per dalt les teulades.—b) imatge  Rata d'aigua (or., occ.), o rata d'arrossal o de sèquia (val.): l'espècie Arvicola sapidus Mill., de cap molt gros, pèl espès i llarguer, però molt curt a la cua i als peus; és de color negrós per damunt i argilós groguenc per sota; cast. rata de agua. (Cal no confondre-la amb la rata d'aigo de Mallorca).—c) imatge  Rata albellonera o rata arrossera (val.), o rata de claveguera (Ribagorça), o rata traginera (bal.), o rata d'aigo (mall.): l'espècie Epimys norvegicus, de cos molt gros i cua més curta que el cap i el cos plegats, de color fosc per damunt i blanc grisenc per sota; cast. rata, lirón.d) Rata grilla o rata guilla: rata que s'enfila pels arbres i nia en els nius que els ocells han deixat (Pallars).—e) Rata salvatge o rata de camp: l'espècie Apodemus sylvaticus, que viu sempre en el camp i no es troba mai dins les cases.
|| 2. Nom de diversos mamífers que per algun aspecte són semblants als múrids. a) imatge  Rata aranyera: mamífer insectívor de l'espècie Crocidura balearica, de 10 a 12 cm. de llarg inclosa la cua, que és bastant més llarga que la meitat del cos i el cap plegats, amb el pèl rogenc fosc per damunt i gris de fum pel ventre (mall., men.); cast. musaraña.b) imatge  Rata dormidora o rata bosquina: mamífer rosegador de la família dels muscardínids, espècie Glis glis pyrenaicus, de devers 30 cm. de llarg inclosa la cua (que és més curta que el cos), de color gris per damunt amb pèls negres, i blanc per sota (or., occ.); cast. lirón.c) Rata cellarda: mamífer rosegador de la família dels muscardínids, espècie Eliomys quercinus, de cos gros, pelatge rossenc, cara blanca amb una taca negra al voltant de cada ull (i per això s'anomena també rata ullada a Mallorca i Formentera), i la cua acabada amb un floc de pèls negres voltats de pèls blancs (per això en valencià s'anomena també rata del plomall).—d) Rata paniquella (Pallars) o rata paniquesa (Ribagorça): la mostela, animal de l'espècie Mustela vulgaris; cast. comadreja. (V. paniquesa).
|| 3. imatge  Peix de l'espècie Uranoscopus scaber, de cap pla, ample i voluminós, amb la boca i els ulls situats a la part superior del cap, i amb el cos de color negrenc amb taques blanques i els alots vermellosos (or., val., bal.). Pex qui s'anomena rates, Flos medic. 261 vo. Rates..., se vena a 12 diners, doc. a. 1518 (BSAL, xxii, 252).
II. Nom de diferents objectes de forma semblant a la d'una rata I, o de la seva cua.
|| 1. Trena de cabells molt prima o curta (Men.).
|| 2. Bíceps (bal.).
|| 3. Membre viril (Freginals, El Pinós).
|| 4. Esgarrapada, rascada feta a la pell (Empordà); cast. rasguño.
III. fig.
|| 1. adj. Persona avara, molt arreplegadora de diners o coses de profit; cast. hormiguita, tacaño. La Tuyas... li passà comptes uns quants matins... fins que vegent que era més rata que ella, la lliberà de la subjecció, Pons Auca 125. Rata traginera: persona que procura molt pel seu profit propi (mall., men.). Madò Catalinayna... és una granereta de rebost o una rata traginera que sempre té una olleta a la casa y una altra a ca seua per dur-se'n brou, Maura Aygof. 117. Rata de sacristia o d'església: beatot, persona que fa ostentació de devoció o religiositat.
|| 2. Nom afectuós que es dóna a un infant; cast. ratita.
|| 3. f. Rata amb vint ungles: lladregot. a) m. Un rata: un lladregot.
|| 4. f. Es pren familiarment com a sinònim de ‘persona’, per indicar les persones molt escasses, d'un lloc molt poc concorregut. «A la conferència hi havia quatre rates»: hi havia molt poca gent. «Per aquest carrer no passa una rata»: no hi passa ningú, o molt poca gent. Per Omniavila no hi passa una rata que no recali a ca'n Bru, Oller Rur. Urb. 148.
IV. || 1. La rata: joc en què els xiquets o xiquetes fan rotlle i es passen un mocador per darrera, de l'un a l'altre, i el qui para l'ha de trobar (Morella).
|| 2. La rata: joc en què els nins o nines es posen fent rotlle, agafats per les mans i amb els braços alçats; dins el rotlle se situa el jugador que és la rata, i fora del rotlle el qui és el gat o es moix; aquest ha d'encalçar la rata seguint-la pels seus passos i passant per sota els braços dels altres jugadors, fins que aconsegueix agafar-la (Bal.). Se'n diu també sa rata i es moix (Mall.) o el gat i la rata (Men.).
|| 3. Rata passa: joc de nenes, en el qual dues jugadores s'agafen per les mans i fan pont amb els braços; les altres, agafades pels vestits, hi passen per sota, dient: «La rata passa, passa la rata...»; després les dues del pont es donen un nom cadascuna; agafen la darrera que ha passat, i li demanen quin nom vol; ella diu quin vol, i això ho fan amb totes les altres; llavors totes les d'un mateix nom es posen darrera la seva capitana, i les de l'altre nom darrera la seva, i s'estiren les d'un grup amb les de l'altre a veure quines cauen primer; les que cauen, han perdut (Rupit).
|| 4. Fer la rata (o la rateta): produir reflectiments amb un mirall o altre objecte lluent posat a l'acció dels raigs del sol, per enlluernar qualcú (or., occ., val.). V. rateta.
    Loc.
—a) Pobre (o Pelat) com una rata, o Més pobre que una rata: es diu d'una persona molt pobra.—b) Morir com a rates: morir en gran nombre; haver-hi gran mortaldat.—c) Anar o Fugir com una rata emmetzinada: fugir o anar-se'n molt de pressa.—d) Poder-hi córrer les rates, a un lloc: haver-hi molt poca gent.—e) Sentir córrer les rates pel sostre: tenir por de coses imaginàries.—f) Córrer rates pel ventre (o per dins la panxa): sentir-se la fam.—g) No s'ho emportaran pas les rates: es diu d'una cosa que es considera que està ben segura, que no es perdrà.—h) Més content que un gat amb dues rates: es diu d'una persona que manifesta gran satisfacció.—i) No saber fer més que mal, com les rates: es diu d'una persona malvolent, que obra en perjudici dels altres.
    Refr.
—a) «Paciència i non grunyatis, deia el gat a la rata»: es diu referint-se a algú que es lamenta de desgràcies que no tenen remei.—b) «Quan el gat no hi és, les rates ballen»: significa que quan l'autoritat no vigila, els súbdits obren així com els plau.—c) «D'allí on no n'hi ha, les rates fugen»: vol dir que tothom s'allunya dels llocs o empreses on no hi ha res a guanyar.—d) «A rata sadolla, forment li amarga»: significa que els qui tenen abundància de béns no estimen en el que val allò que posseeixen.—e) «Tant va la rata a la ratera, que acaba per deixar-hi la cua»: vol dir que el qui es posa sovint en perill, arriba a esser-ne víctima.—f) «La rata que no té més que un forat, prest se la menja el gat»: indica l'inconvenient de tenir una sola manera de defensar-se dels perills o de les adversitats.—g) «Tot pot ser i tot diu, mes la rata no fa el niu a la coa d'un gat viu» (Gandesa): «Tot pot ser i deixar de ser, fora una rata fer niu a l'orella d'un gat viu» (Morató); «Tot pot ser, digué Caliu, menys una rata fer niu davall del rabo d'un gat viu» (Alcoi); «No pot ser mai que la rata faça niu davall la coa d'un gat viu» (Val.): fórmules amb què expressem incredulitat quan ens conten una cosa absurda. En canvi, hi ha una variant que sembla indicar que es pot creure tot per absurd que sembli: «Qui viu, de res s'esquiu, encara que les rates facin niu sota la cua d'un gat viu» (Ordis, ap. Gomis Zool. 231).—h) «El mal de les rates, el fan les unes i el paguen les altres»: es refereix als casos en què els innocents sofreixen les conseqüències de les accions dels malfactors. No serà raó que dempués ens vinga el mal de les rates, que ho fan uns y ho paguen atres, Rond. de R. Val. 89.
Rata: llin. existent a Cast., Alcalà de X., etc.
    Fon.:
rátə (pir-or., or., bal.); rátɛ (Tremp, Ll., Urgell, Gandesa, Sueca, Alcoi); ráta (Andorra, Calasseit, Tortosa, Cast., Val., Al.).
    Intens.:
—a) Augm.: ratassa, ratarra, ratàs, ratarro, ratota, ratot.—b) Dim.: rateta, ratetxa, ratel·la, rateua, ratiua, ratina, ratona, ratoia, ratineua, ratinoia, rató, ratica.—c) Pejor.: ratota, ratot.
    Etim.:
d'una forma de llatí vg. *ratta (i la masculina *rattus que ha donat cat. rat, cast. rato, fr. rat, etc.), mat. sign. L'origen de la forma llatina és dubtós i ha estat molt discutit; G. de Diego Dicc. 5453 suposa que és formació vulgar llatina damunt raptare; Corominas DECast. iii, 1012, prefereix admetre l'opinió de Spitzer, segons la qual *rattus i *ratta serien formacions onomatopeiques del soroll que fan aquests animals en rosegar.

2. RATA f. ant.
Prorrata. La rata judicial pot esser demanada, axí com quant alcun se obliga a provar alcuna cosa sots pena de cent lls., Eximenis Terç, 439 (ap. Aguiló Dicc.). Pagades les dites pensions e rattes que degudes seran, doc. a. 1470 (ibid.). Per rata: a prorrata. Quatre sols per liura de lo que deuen per any per rata e segons lo dit temps, doc. a. 1346 (BSAL, viii, 39). Per nau... qui sia de menor port de D salmes, sia pagat per pena per rata de les dites LXV lliures, doc. a. 1373 (Capmany Mem. ii, 145). Es estat dit... de dar en aiuda de la dita defenció de Sardenya per rata semblant quantitat que Catalunya hauia dada, doc. a. 1374 (BSAL, vii, 48). A la rata: a prorrata. Los satrís de una lliura de oli a deu doblés, de dos lliures quinse doblés, de tres lliures de oli y d'allí avant a vint doblés cascuna a la rata, Capit. Iuiça 40.
    Etim.:
pres del llatí rata (V. prorrata).