Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ratera
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RATERA f.
|| 1. Parany per a agafar rates; cast. ratonera. Una ratera de piló desgornida, doc. a. 1444 (Aguiló Dicc.). Tres rateres totes de piló, doc. a. 1485 (Cúria Fumada de Vic). Una retera guarnida de ferro, doc. a. 1504 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Una ratera en la qual cada dia acabaven sa existència un parell de rates, Oller Esc. pobr. 10. a) fig. Parany per a persones; lloc o situació en què algú és agafat contra el seu voler. Demostren-se ben parades als mesquins qui'ls van detràs, los quals tantost cauen en la ratera, car o les prenen per mullers o a vegades per amigues, Metge Somni iii. Lexar-se a les espalles tan gran ciutat... e entrar quasi en ratera dins la uall de Albayda, de la qual sinó per pasos serts exir no podien, Gualbes Yst. Corpocr. 7. No se li havia parat cap ratera, Vayreda Puny. 184.
|| 2. Parany per a agafar ocells o altres animals (La Llitera, Urgell, Balaguer, Ll., Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Mall.); cast. trampa, armadijo.
|| 3. La part extrema i. de malla més estreta de l'almadrava i d'altres xarxes similars (Costa de Llevant, Costa de Ponent). L'almadrava està construhida... de manera que el peix que hi entra... passa per les diferentas oberturas... al últim arriba a la ratera, ahont la malla de la xarxa té menos d'un centímetre, Bosch Rec. 255.
|| 4. Màquina per a destriar i espolsar fibres curtes, borres i especialment rebuigs de llana; en el teixit de seda, maquineta de lliços (Pons Ind. text.).
|| 5. nàut. Fulla de llauna circular i una mica cònica, amb un forat enmig, pel qual passa l'amarra d'un vaixell, i així s'evita que les rates de terra arribin per l'amarra fins al buc; cast. ratonera.
|| 6. fig., m. i f. Avarut, excessivament egoista en cosa de diners (Conflent); lladre (Sopeira). «Aquest home és molt ratera».
|| 7. fig. Home paupa, que va massa a poc a poc, que obra massa lentament (Mancor).
    Loc.
—a) Caure a la ratera: deixar-se agafar a un lloc o situació d'on és difícil sortir.—b) Estar ficat dintre de la ratera: estar dins la presó o altre lloc d'on és difícil sortir.
Ratera: a) topon. Llogaret agregat al municipi d'Aranyó (Segarra).—b) Llin. existent a Barc., Roda, etc. En G. de ratera, doc. a. 1248 (Pujol Docs.).
    Fon.:
rətéɾə (pir-or., or., bal.); ratéɾɛ (Ll., Urgell, Gandesa); ratéɾa (Andorra, Calasseit, Tortosa, Cast., Val., Al.).
    Intens.:
—a) Augm.: raterassa.—b) Dim.: ratereta, rateretxa, ratereua, rateriua, raterona.—c) Pejor.: raterota, raterot.
    Etim.:
derivat de rata.