Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ratlla
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RATLLA (i dial. i ant. ralla). f.
|| 1. Línia visible; senyal llarg i estret, sia produït pel traç de llapis o altre instrument, sia per la depressió causada per un objecte agut, sia pel doblec d'un cos; cast. raya. Pots del punt del mig anar tro a la ralla del cercle, Collació (Col. Bof. xiii, 320). Féu entorn d'ells una raylla en manera de cércol e manà'ls que no isquessen de la dita ralla, Eximplis, ii, 113. Lo jutge féu dues ralles en lo camp, Tirant, c. 57. Trobaràs en la paret tres ralles de almàguena, Curial, iii, 61. El Fluvià, que's veu anguilejar i blanquejar... com una ratlla blanca feta per un infant a travers d'una negra piçarra, Verdaguer Exc. 71. Ja no hi ha capell sencer, | cap escut hi ha sens ratlla, Camps i F., Poes. 108.
|| 2. Sèrie de lletres o de paraules posades una al costat de l'altra en sentit horitzontal; cast. raya, línea, renglón. Dels voltants de la montanya del Mont, ont escric aquestes ratlles, Verdaguer Exc. 75. Deixam... que el sentiment se'n ixca a doll per estes ralles, Llorente Versos, ii, 219. Ralles dretes: Versus recti. Ralles tortes: Versus pravi, Pou Thes. Puer. 126. Escriure quatre ratlles: fer un escrit curt, escriure un bitllet, una carta, etc., de poca extensió. Escriure entre ratlles: escriure alguna cosa aprofitant l'espai que queda entre dues ratlles superposades. Llegir entre ratlles: fig., entendre allò que es vol dir, però que no es diu clarament en un escrit.
|| 3. Línia de llapis, de tinta, etc., traçada sobre alguna cosa escrita o dibuixada, per tal d'esborrar-la, d'anul·lar-la; cast. raya, tachón. Borrar ab ralles alguna cosa: Aliquid lineis ductis delere vel obliterare, Lacavalleria Gazoph. Passar ratlla: invalidar un escrit traçant-hi una ratlla damunt; fig., deixar de pensar en una cosa o de parlar-ne, obrar com si tal cosa no hagués estat feta o dita.
|| 4. Solc produït per la rella (Alt Empordà); cast. surco. Cuydant-se de les flors que té plantades en una raya [sic] del hort, Genís Mercè 219.
|| 5. Rodera, solc fet per la roda d'un carro sobre el camí o altre terreny (Vall de Gallinera); cast. rodada.
|| 6. Sèquia feta de pedres per a treure l'aigua de pluja d'una terra de conreu (Mancor); cast. desaguadero.
|| 7. Crètua o fesa d'una paret (Guardamar); cast. grieta.
|| 8. Clenxa || 1 (Tortosa, val.); cast. crencha, raya.
|| 9. Ratlla del tro: llampec (Ross.); cast. rayo. Sota el seu curs la roca s'és tallada | com llaurada per la ratlla del tro, Jampy Lliris 49.
|| 10. Línia que assenyala un límit, un terme; fig., límit o terme d'una cosa; cast. raya, término. Algú no pens, guanyant, passar la ralla, Scachs d'amor. Passant tots los punts, los térmens hi ralles, Proc. Olives 183. Tornau, reuerent, tornau a la ralla, Proc. Olives 229. Tenir algú a ratlla: tenir-lo aturat dintre dels límits del seu deure o de les seves possibilitats, no deixar-lo dominar. Passar de la ratlla: excedir-se, no subjectar-se als límits del dret.
|| 11. Límits, frontera entre dues regions, comarques, districtes, etc.; cast. raya. En lo lloch de Sant Pau y a Queribus, que són a una lleugua de la ralla de aquest Comtat, doc. a. 1591 (RLR, lv, 90). Havia traspassat d'un salt la ratlla de Fransa en busca de refugi, Oller Fig. pais. 217. a) A la ratlla: a la vora, aproximadament (referit a quantitats). «M'ha costat a la ratlla de cent duros». Trenta vuyt o trenta nou | a la raya [sic] de quaranta, Collell Flor. 143.
|| 12. a) Joc de nois, en què un jugador s'ajup i els altres el salten (Olot, Barc., Gandesa). A Eivissa se'n diu raia Sant Cristo, i els jugadors van saltant i dient successivament aquestes fórmules: «A la una, per la pruna; a les dos, p'es ca ronyós; a les tres, per En Marès; a les quatre, per sa gata; a les cinc, p'es dinc; a les sis, p'En Lluís; a les set, per En Bet; a les vuit, p'es bescuit; a les nou, s'olla ja cou; a les deu, s'al·lot ja seu; a les onze se'n va a dur vi; a les dotze ja és aquí». (Sobre el joc de ratlla a Barcelona, cf. J. Givanel en Misc. Fabra 74).—b) Joc de nois, en què els jugadors es divideixen en dos partits que se situen cadascun a una línia, amb un gran espai entremig; els jugadors van sortint de la línia, i mentre en són fora, els contraris els poden tocar i fer presoners i portar-los a la línia dels contraris, on han d'estar fins que algun del seu partit els allibera aconseguint tocar-los sense esser tocat dels adversaris; quan els d'un partit han apresonat tots els de l'altre o un nombre prèviament fixat de contraris, ha guanyat el joc (Mall.). Y quantes rayes haurà fetes devés es bastió de Sant Jeroni, Ignor. 68.
    Loc.

Fer ratlla, o Deixar ratlles fetes: lluir-se, sobresortir, adquirir gran avantatge sobre els altres (val.). La festa aquella deixà ralla molt alta en los pobles del contorn, Guinot Capolls 29.
    Fon.:
ráʎʎə (Cardona, Barc., Tarr., Valls); ráʎə (Solsona); ráʎɛ (Ll.); ráʎa (val.); ráјə (Empordà, Olot, Maresme, Mall., Eiv.); ráə (Men.).
    Var. ort.
ant.: raya (Argent viu... jaquex-lo anar entre los dits, e romandrà-y la raya del plom, Conex. spic. 11 vo); rala (Si tu vols passar una rala, Ventayol Pract. 9).
    Sinòn.:
|| || 1, 2, 3, 10: retxa (dial. bal.);— || 6, rasa;— || 7, fenella, retxillera, crui, cretlla.
    Etim.:
incerta. S'ha intentat trobar l'origen de ratlla en el llatí radĭa, que sembla esser l'ètim del cast. raya; però no sembla probable tal origen referit al mot català, per al qual s'ha proposat posteriorment el llatí rallum o radŭla ‘rallador’ (cf. Corominas DECast, iii, 1018).