Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ratllar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RATLLAR (i dial. rallar). v.
I. || 1. tr. Marcar ratlles; fer que una cosa tingui ratlles; cast. rayar. Ab una lanceta de sagnar rallà's tota la cara, Eximplis, ii, 190. Rallar o linear un paper, fer ralles en un paper, Lacavalleria Gazoph. Reparant que l'eyna, a pesar de son va y ve, ni aixecava pols ni ratllava la sorra, Pons Auca 303. Il·luminant els aires en triomfal quadriga, ratllant les nuvolades amb una llança d'or, Carner Monj.9. a) Ratllar la terra: treballar-la lleugerament, sia amb una arada que llaura superficialment, sia amb aixada o arpiots sense enfondir (Gir., Empordà).—b) Marcar en el ferro, amb el ratllador, el punt on l'han de foradar (Pego).
|| 2. intr. Començar a deixar-se veure claror del dia; cast. rayar. «En ratllar l'alba» o «En ratllar el dia» (occ., val.).
|| 3. intr. Acostar-se molt, arribar gairebé (a una quantitat, a una manera d'esser); cast. rayar, frisar. El més baix, que ja devia ratllar a la seixantena, Oller Febre, i, 14. Feia créixer la cobdícia d'aquesta dona fins a un punt que ratllava ja en passió, Oller Febre, ii, 92.
II. tr. Reduir per fricció a trossets menuts, a miques; cast. rallar. V. rallar, art. 1.
    Fon.:
rəʎʎá (or.); raʎá (occ.); raʎáɾ (val.); rəјá (Olot, Maresme).
    Etim.:
el I, derivat de ratlla; el II, del llatí rallare o radulare, mat. sign.