DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RATXA f.: cast. racha.
|| 1. Bufada de vent sobtada. La vela estesa | s'inflà sobtadament ab forta ratxa, Collell Flor. 9. Y des de terra s'afuen | fortes ratxes de mestral, Costa Trad. 101.
|| 2. Porció il·luminada sobtadament enmig d'un espai fosc. «Ara ens ha arribat una ratxa de sol». Per una rexa mesquina... hi penetrava esmortuhida ratxa de claror, Vilanova Obres, iv, 79.
|| 3. fig. Successió no interrompuda d'actes, d'estats, de maneres d'obrar, etc., de certa duració. Era que el pare acabava de despertar amb una ratxa de tos, Ruyra Parada 17. Me duya de bolina la ratja [sic] de la sort, Llorente Versos, ii, 76. «Ara tenim una ratxa de feina»: tenim una temporada de feina no interrompuda. Anar a ratxes, una cosa: esdevenir-se en diverses etapes sobtades.
    Fon.: ráʧə (or., bal.); ráʧa (val.).
    Etim.: incerta; possiblement de l'àrab rájja, ‘agitació, estrèpit, tempesta, sembatuda’ (J. Coromines en BDC, xxiv, 13).

2. RATXA f., grafia ant.,
probable errada per raixa. Turbació contínua e ratxa terrible en lo cor, Eximenis Dotzèn, c. 542 (BDC, xxiv, 61). Tant que's movia | que la nuyt ne lo dia | no pugui aver la caxa | per mudar-me, d'on ratxa | menave del curar, text segle XIV (cf. Coromines DECast, iii, 973).

3. RATXA f.
Cogula (Borèn, ap. Griera Tr.).