Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ravata
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RAVATA f.
|| 1. ant. Commoció, avalot de gent que es desavé. Si negú obrer ne moneder... torbarà ne mourà rauaca [sic, per errada de còpia) ne barayla..., que sia pres, doc. a. 1296 (Botet Mon. iii, 281). En la carrera haguem una poca de rauata de genets, Jaume I, Cròn. 433. Negun no's gos moure a pendre altra, si no solament lo veger..., per zo que ravata no s'i pusquen moura, Ordon. Bath. 586.
|| 2. Precipitació, arrauxament; cast. arrebato. M'és greu ço que yo ueg quant se fa ab rauata e no bé Jaume I, Cròn. 394. Moltes celades se fan que són perdudes en lo segle per rauata d'exir, Jaume I, Cròn. 425. Quan ve la pluja, no sol anunciar-se amb llargs preparatius. Estrepitosa ravata, o bé continuada, llangorosa alegria, Villangómez Any 43.
    Etim.:
de l'àrab ribāṭ, ‘atac contra els infidels’, ‘alarma’.