DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REACCIÓ f.: cast. reacción.
|| 1. Acció que un ésser sotmès a l'acció d'un altre exerceix en sentit contrari a aquesta. En un home com Frederic les reaccions tenen, de vegades, la causa més absurda, Sagarra Vida, i, 129. Ara reviso les meves reaccions i em trobo una mica exagerada, Soldevila Fanny 24. La tafaneria s'enfanga en la morbosa complaença de les primeres reaccions, Espriu Anys 128. Especialment: a) Acció en sentit contrari provocada per una acció política, religiosa, artística, etc.; acció que propèn al restabliment d'una situació política o social ja abolida. No és pròpiament d'una restauració de lo que es tracta... ni encara manco d'una reacció o una revolució a la inversa, Obrador Arq. lit. 60.
|| 2. med., Moviment provocat en l'organisme per una causa morbosa o per l'aplicació d'un remei; depressió que segueix a un estat de sobreexcitació; augment d'activitat que segueix a un estat de depressió. Un parey de receptes que vos faran entrar en reacció, Roq. 29.
|| 3. quím. Acció mútua de dos o més cossos, de la qual en resulten un altre o altres de diferents. Res sabia de formacions geològiques ni de reaccions químiques, Rosselló Many. 170.
    Fon.: reəksió (Barc.); reaksió (Val.); reəʦió (Palma).
    Etim.: format damunt el verb llatí reagĕre, ‘reaccionar’.