Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rebaixar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REBAIXAR v. tr.: cast. rebajar.
|| 1. Disminuir l'altura o el gruix d'una cosa. Rebaixar les pells: aprimar-les. Rebaixar els cabells: tallar-los una mica, reduir-ne l'alçada. Arc rebaixat, o Volta rebaixada, o Corba rebaixada: arc, volta, corba de poc radi, inferior a la mitja circumferència. Sota la rebaixada volta del chor, Oller Fig. pais. 162.
|| 2. Disminuir el grau d'una cosa. Rebaixar el vi: afegir-hi aigua. Rebaixar un metall, una moneda: treure'n part del metall valuós que conté. Argenter qui rebaixa la lley de l'or, Obrador Arq. lit. 101. Rebaixar el color: fer-lo menys intens, més suau.
|| 3. Disminuir el valor, el preu, l'import, el nombre d'una cosa. Vostè me deu dos mil duros, rebaixat es meu deute, Roq. 6. Se rebaxarà sa contribució, Roq. 8. a) Rebaixar un soldat: dispensar-lo de prestar servei (rebaixat de guàrdia, etc.) o de menjar a la caserna (rebaixat de ranxo).
|| 4. Estimar algú o alguna cosa per sota del seu valor; considerar menys important, menys valuós moralment o intel·lectualment. «No vulgueu rebaixar els mèrits del vostre mestre».
|| 5. refl. Humiliar-se, obrar de manera inferior a la pròpia dignitat, als propis mèrits. Es mestre s'ha de rebaixar fins an es punt d'haver de demanar dos cèntims, Ignor. 29. ¿Orgullós jo, que acabava de rebaixar-me a ell?, Casp Proses 107.
    Fon.:
rəβəʃá (or., bal.); reβaјʃá (occ.); reβaјʃáɾ (val.).