Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rebatre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REBATRE v. tr.
|| 1. Tornar batre; batre repetidament; donar cops repetits; cast. rebatir. Lo joue lauors rebat més l'anclusa, Proc. Olives 2072. Quatre parells de sabates de dona rebatudes de cordouà, doc. a. 1527 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Rebatre ous: batre'ls (bal.). Faràs una salsa de vermeys d'ous ben rebatuts, Ignor. 71. Rebatre el cotó: batre'l a vergassades damunt un engraellat. a) Tornar batre la palla, ja separada del gra, per fer-la més curta (Gandesa, Val.); cast. retrillar.b) Tornar tirar els daus, en el joc (Men.); cast. rebatir. Los daus rebatre | bé sapiau, Spill 6303. Al joch de la gresca no cessen rebatre, Proc. Olives 2037.
|| 2. Batre en sentit oposat a un altre cop o cops; cast. rebatir. Especialment: a) Aplicar un martell o altre instrument a la part contrària d'aquella per on un altre bat o pica. Vuyt martells entre de rebatre e strènyer, doc. a. 1490 (arx. Cúria Fumada de Vic).—b) Picar un clau per la punta doblegant-la a cops perquè el clau quedi més fort i per evitar que la punta faci mal a qualcú; cast. remachar. Bon Jesús, en creu estàveu, | vos rebatien es claus, Alcover Cont. 105. Rebatre el clau: fig., acabar una cosa, fer-la més completa. Ha roegat moltes noveles, y per rebatre es clau, és molt enamoradís, Ignor. 40.—c) En el ball de bastons, donar tres cops de bastó durant un sol compàs de la melodia, el primer contra el bastó del company de la dreta, el segon contra el de l'esquerra i el tercer altra vegada contra el de la dreta, tot això molt ràpidament (Penedès, ap. Dicc. Dansa).—d) Rebatre l'era: fer passar un trill o rodet de pedra damunt l'era remullada i coberta de palla, per fer-li un sòl dur i compacte i preparar-la per a la batuda (Penedès, Urgell, Ll., Segarra, Gandesa, Calasseit, País Valencià, Mall.).—e) Aplicar a una paret la primera capa de morter, tapant els buits i juntes, abans de lluir-la (Empordà, Garrotxa, Lluçanès); cast. revocar. Lo galliner sia ben rebatut dedins y defora perquè los gats, fatgina y serps no s'i puguen acostar, Agustí Secr. 152. Una casa baixa amb el frontis sense rebatre ni lliscar, Ruyra Pinya, ii, 151.
|| 3. Repel·lir amb força; contrarestar amb un cop el cop contrari; cast. rebatir, rechazar. Donaren-li en lo braç e trenquaren-lo-li... e no pogué rebatre lo colp, Sermons SVF, i, 251. Com veu venir la lança, rebaté-la e féu-l' anar luny de si, Tirant, c. 19. La cimitarra mora sembla una falç..., mes Guifre se n'adona, lo colp rebat, Canigó viii.
|| 4. Llançar amb violència contra una cosa; cast. rebatir, arrojar. Diré del colp terrible que, rebatent-la al fons, | féu desbotar els amples Mediterrà i Atlàntic, Atlàntida i. A la primera empenta que li dóna | lo capbussa i rebat per l'estimball, Canigó vii. Y el vent rebat la pluja contra les parets, Oller Fig. pais. 69. El rebaté per terra, trepitjant-lo, cocejant-lo, Pons Com an. 20. a) refl. Llançar-se, precipitar-se contra alguna cosa. Per escales d'abismes se rebaten, Canigó iv. Per caçar-li una papallona... s'havia rebatut més de quatre vegades dalt a baix, Genís Julita 119.—b) hiperb., Rebatre's de riure: riure amb grans contorsions. Jo em rebatia de riure, Ruyra Pinya, i, 55.
|| 5. fig. Impugnar, refutar; batre un argument, una raó, amb la raó contrària; cast. rebatir. Entafarrant ses mil infàmies, calúmnies i barbaridats. Per rebatre-les totes seria mester un llibre, Aurora 226. a) ant. Repetir o imitar allò que ha fet o dit un altre; escarnir. Férem una albada... devant de la casa de Monserrat Rubió... En lo mateix carrer... feyen una albada Gregori Sendre... y altres, los quals rebateren la albada que nosaltres havíam feta; y vist axò, lo dit Joan Padró digué: No sentiu com nos rebaten la albada?, doc. a. 1667 (Segura HSC 276).
|| 6. intr. Venir bé, venir de grat (Reus). «No em rebat anar a l'església».
|| 7. Rebaixar, descomptar una quantitat; cast. rebajar, rebatir. Rebatrer alguna cosa de una suma: Quidpiam de summa decidere vel deducere, Lacavalleria Gazoph. a) Fet i rebatut, o Comptat i rebatut: després de comptat tot, a la fi de comptes. Ja es pot conèixer que, fet y rebatut, qui sol guanyar és ella, Genís Julita 55. Si ho sabies, que, contat y rebatut, me quedo sense cap quarto!, Vilanova Obres, xi, 112.
    Fon.:
rəβátɾə (or., bal.); reβátɾe (occ., val.).
    Conjug.:
segons el model batre.
    Etim.:
de batre, amb el prefix re- de duplicació o repetició.