DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATREBAVA f.
|| 1. Porció llarguera d'un objecte sortida lleugerament sobre la vora d'aquell, de la qual trenca la línia normal; cast. rebaba, ceja, reborde. Les grahones que duen del un al altre extrem, sien de pedra picada o rebabes de la terra nua, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 89). Analitzant detingudament la rebava d'aquell pa de fang enganxadís, hi hauríeu trobat brins de pinassa, Bertrana Herois 115.
|| 2. a) Cosit que es fa a la part inferior de la peça principal d'una espardenya per unir-la a la sola mitjançant un altre cosit (Mall.).—b) Solc que queda entre el tacó i la pell de la sabata després d'haver-se aplanat el cantell superior del tacó amb el ferro de rebaves (Mall., Eiv.).—c) Marge que hi ha entre l'ull de la lletra d'impremta i la vora de la peça.
Fon.: rəβáβə (or.); reβáβa (Val.); rəβávə (bal.).
Etim.: compost de re- i bava, per semblança d'una bavalla amb el regruix que es forma a la vorera d'una peça de metall en fondre-la.