Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. rebec
veure  2. rebec
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. REBEC m.
Extrem torçut; porció extrema que fa angle amb la resta de l'objecte de què forma part (Mall., Men.).
    Fon.:
rəβék (bal.).
    Etim.:
de bec amb el prefix re-.

2. REBEC (i dial. rebeco), -ECA adj.
Indòmit, difícil de fer obeir; que manifesta mal geni, refractari a seguir les suggerències o indicacions d'altri (Gir., Garrotxa, Plana de Vic, Solsona, Cardona, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Mall.); cast. terco, tozudo, cascarrabias. Per fer por a la quitxalla rebeca, Vilanova Obres, iv, 227. Se li manifestava a estones ab un singloteig rebeco, Pons Auca 266. Puc ser rebec, però... de rebec a grosser..., Pons Com an. 46. Sa nina no era gens rebeca, i feia sempre allò que sa mare volia, Alcover Cont. 6. Dexant-la pujar rebeca, consentida, Girbal Pere Llarch 12. a) fig., aplicat a coses inanimades. Quan se topen ab una consonant rebeca, Pons Auca 149. Per mica que... pogués arrapar-s'hi la jonça o clavar-li l'ungla el rebec alzinall, Vayreda Puny. 22. Brunz aquí l'himne rebec, Dolç Somni 74.
    Fon.:
rəβέk (or.); rəβέku (Vallès); rəβέ̞ko (mall.).
    Etim.:
del cast. rebeco, ‘isard’.