DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REBLAR v. tr.
|| 1. Omplir de reble els buits d'un marge, d'una paret (Gandesa, Tortosa, Val., Mall.); cast. rellenar. E reblant en lo mitg de bon reble ab bon morter tot de cals e grava, doc. a. 1404 (Alm. Isl. Bal. 1876, p. 79). a) fig. Posar un reble a un vers, completar-lo amb la rima deguda; cast. ripiar. Que em lliguen amb el clergue... Xavier, rebla el vers, Pere Quart («Raixa», 91).
|| 2. Doblegar la punta d'un clau clavat, quan surt a l'altra banda de la cosa clavada, perquè el clau estigui més fort i la punta no pugui fer mal; cast. remachar, roblar.
|| 3. Fer cabota a cada banda d'un clau o espiga de ferro que travessa dues peces, perquè quedi ben ferm i no pugi sortir; cast. remachar, roblar. Rebla clau ab clau, Egidi Romà, ll. iii, d. 2a, c. 10. Mes el clau no se li havia posat bé; necessitava reblar-lo, Pons Auca 265.
|| 4. Entre espardenyers, donar els dos punts darrers a la part de la punta que han de travessar totes les llates (Solsona).
|| 5. fig. Arreglar, fer anar dret; corregir pel càstig o per imposició autoritària (occ.); cast. arreglar. «Ja el reblaré, jo, an aqueix!»
    Fon.: rəbblá (or., bal.); rebblá (occ.); reβláɾ (val.).
    Etim.: segons G. de Diego Dicc. 5722, del llatí robŏrare, ‘reforçar’: la forma catalana reblar sembla demanar una variant llatina *robŭlare, que podria haver-se produït per analogia del sufix -ulare d'altres verbs com regulare, undulare, etc.