DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REBLIR v. tr.
|| 1. Omplir atapeïdament, completament; cast. llenar, rellenar. Los vells... han los membres pus durs... perque abans se tanquen les vies e els ca nons se reblexen pus forts tots, Collacions 191 (Aguiló Dicc.). Per tenir es serró sempre ple, reblit y sonant, Roq. 32. S'inflava un pujolet reblit de pinar, Galmés Flor 36. Lo Castell remoreja... y sos merlets negregen reblits de caps, Costa Agre terra 81. Tenia sa casa reblida de mobles antichs, Roq. 52. Alícia en son llit de xicaranda, reblert d'escultures, Roig Flama 94. a) fig., de coses immaterials. La filla de Tàntalo... me rebleix de injúries, Alegre Transf. 49.
|| 2. Omplir de terra o pedres la cavitat o cavitats d'una paret, marge, pou, camí, etc., de manera que desapareguin la cavitat o cavitats i romangui una superfície aplanada; cast. ripiar, rellenar, cegar. Atrobaren una fibla qui hauia hun palm e mig d'ampla e era tota reblerta, Codi Çagarriga 122. Ne caues e forats fer, ne pous reblir, doc. a. 1393 (BSAL, viii, 381). Lo clot que faràs per al mayol no la y torns més, rablex-ho d'altra terra, Palladi 151. Mentres que les bombardes e artelleria turmenta o combat la torre, aquella reblexen que no y hauia loch per a estar la gent de peu, Esteve Eleg. m 1 vo. Granets menuts per reblir... les encletxes de les muntanyes, Penya Mos. iii, 63. Na Patarrà té una semblança d'aljub i de pedrera..., quedà reblerta a força de tirar-hi es codolam de s'espedregar, Camps Folkl. ii, 58. Reblir una ferida, una úlcera: (ant.) fer regenerar la carn de manera que les vores de la ferida tornin ajuntar-se i desaparegui la cavitat. La úlcera de tot en tot sie reblida, Cauliach Coll., ll. vii, d. 1a, c. 6.
|| 3. Cobrir de pedres o d'altre material llançat. Ja havien pres de la terra les faldes plenes de pedres; no restava sinó que'l reblissen, Quar. 1413, 243. Hon pluia de morters de coure allí'ls reblesca, Coll. Dames 879.
|| 4. Soterrar (Monnòver, Biar, El Pinós); cast. enterrar. T'encontres en que el gat s'ha mort de fam... No tens més remey que reblí-lo... Abans de reblí-lo, l'escorches, Cañís 65.
|| 5. Passar els fils de la trama per entre els de l'ordit (Mall.); cast. tramar. «Aquest tros ha d'anar reblit de blau». Dues stovalles rablides de cotó squequadas, Inv. Grau, a. 1489.
    Fon.: rəbblí (or., bal.); rebblí (occ.); reβlíɾ (val.).
    Conjug.: segons el model partir, però el participi passat té dues formes: reblit i reblert.
    Etim.: del llatí replere, mat. sign. ||1.