DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REBOLCAR v.
|| 1. refl. Ajeure's i donar voltes en terra o damunt una altra superfície; cast. revolcarse. Així com ell se deurie llevar tantost diligentment e no u fa, ans se rebolque en lo llit, Sermons SVF, ii, 68. Plorant e sanglotant jo'm revolcava e fort bascava, Spill 6397. En lo jaç de la daina la rèmora es rebolca, Atlàntida v. Una donzella es rebolcava al llit, Sagarra Comte 75. Féu un gest desesperat o es rebolcà damunt el divan, Esclasans Urània 174. Rebolcar-se de riure, de dolor, etc.: fer grans contorsions per l'excés de rialles, de dolor, etc. Una ràbia inguarible, que xuclava de mica en mica i convertia la víctima en bèstia fera, fent-la rebolcar enmig de dolor, Espriu Anys 28.
|| 2. tr. Fer caure algú en una lluita; vèncer a l'adversari; cast. volcar, derribar.
|| 3. tr. Mudar el pa de lloc quan està a mig coure (Ribagorça).
|| 4. refl. Ajeure's el blat sembrat, quan ja és alt i li vénen vents o pluges fortes (Empordà, Calasseit, Tortosa, Val.); cast. encamarse.
|| 5. refl., fig. Donar-se intensament a una passió, a un vici; cast. revolcarse. Després que han perdut la vergonya van-se rebolcant en dos mil peccats, Pons Miserere 37 vo (ap. Aguiló Dicc.). He vist en la disbauxa nois tendres rebolcar-se, Atlántida iii.
    Fon.: rəβuɫká (or.); reβoɫká (occ.); reβoɫkáɾ (Val., Cast., Al.).
    Var. form.: remolcar.
    Etim.: del llatí vg. revolvĭcare, mat. sign. ||1.

REBOLÇAR v. ant.:
V. rebolsar, art. 2.