DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REBOLL m.
|| 1. Brot d'un arbre, i especialment el que neix de la rabassa (Ribagorça, Solsona, Cardona, Plana de Vic, Val., Calp, Mall.); cast. retoño. Tothom qui tayl reboyls en ço d'altre, pach dos sous, doc. a. 1393 (BABL, xii, 194). Un petit reboll abrigaria la nafra de la soca, Pons Auca 199.
|| 2. Alzina, roure o olivera jove, que neix de la rabassa d'una altra (Conflent, Empordà, Berguedà, Ribagorça, La Llitera, Val., Mallorca); cast. carrasca, coscoja. a) Roure en general (Urgell, Segarra); espècie Quercus lusitanica (Conca de Barberà, Alt Camp de Tarr., Val.), Quercus coccifera (Pallars), Quercus pyrenaica (Serra de Prades), ap. Masclans Pl. 185.
|| 3. Mata, arbust; planta que no arriba a esser arbre (Ross., Conflent, Pego, Mall.); cast. mata, arbusto. ¿Com has pogut, reboll de garriga, acampar | en eix rònec terreny?, Berga MT 61.
|| 4. Llana curta dels xais (Camp de Tarr.).
Reboll: llin. existent a Cast., L'Alcora, Almassora, Val., etc.
    Fon.: rəβóʎ (pir-or., or., bal.); reβóʎ (occ., val.).
    Var. ort. ant.: reboyl (Tres. Pobr. 10).
    Var. form.: rebroll.
    Etim.: del llatí *repŭllu, mat. sign. ||1. Segons G. de Diego Dicc. 5723 b, cal suposar dos orígens diferents: *repullus per al cast. repollo i per a les formes que signifiquen ‘brot’, i *robullus (derivat de robur, ‘roure’) per al cast. rebollo i cat. reboll en el sentit de ‘roure’).