DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REBOTEGAR v. intr.
Contestar amb paraules irades o de disconformitat; replicar; cast. refunfuñar, replicar. No vulles rebotegar als qui't donen bon consell, Canals Carta, c. 18. Fills qui no honren pare e mare, que'ls reboteguen o'ls menacen o'ls firen, Sermons SVF, i, 121. Tres coses fan mal marit e muyller:... lo rebotegar que ella fa, e esser mal curosa, Libre de tres, n.o 131.
    Fon.: rəβutəɣá (or.); reβoteɣá (occ.); reβoteɣáɾ (val.).