DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REBREGAR v. tr.
|| 1. Fer perdre a una cosa la seva llisor tocant-la sense mirament, estrenyent-la, copejant-la (or., occ.); cast. ajar, sobar, sobajar, estrujar. Bé prou que et miro rebregar la carta, Guimerà Poes. 263. Així dient, rebregava llastimosament un bech de ses planxades cintes, Genis Julita 64. a) fig. aplicat a coses immaterials. Han rebregat l'honra de la meva nissaga, y tinch de fer bugada per netejar-la, Vilanova Obres, xi, 210. Eren les dues circumstàncies que més rebregaven llur amor propi, Pons Com an. 163.
|| 2. fig. Usar massa; tractar massa sovint un assumpte; cast. sobar, manosear. No fos cosa que ens hi trobàssem després incerts y desavenguts com en la rebregada y encara no resolta qüestió de l'ortografia, Obrador Arq. lit. 98. Rebutjar, per rebregats i ridículs, els models d'home professional, Caselles Mult.41.
    Fon.: rəβɾəɣá (or.); reβɾeɣá (occ.).
    Etim.: de reblegar (< replĭcare), per assimilació de líquides. No sembla probable l'ètim refrĭcare (G. de Diego Dicc. 5528). Rebregar podria esser també un compost de bregar amb el prefix re-, però l'existència de la forma reblegar, que correspon tan clarament al llatí replĭcare, fa més probable aquest origen també per a rebregar.