DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REBROTAR v. intr.
Treure nous brots; tornar brotar; cast. retoñar, renovarse. La vostra larguea qui ha donat als vegetables... branques e flors e fulles e fruits e semences per les quals rebroten e renovellen, Llull Cont. 78, 4. L'arrancaren d'arrel, més de la terra | la mata ha rebrotat ab nou vigor, Costa Trad. 156. a) fig. Reproduir-se (un fet fisiològic o psicològic). Car fort en mi sent rebrotar natura, Proc. Olives 12. Les rancúnies i gelosies dels encarregats havien rebrotat de nou, Pons Com an. 67.
    Fon.: rəβɾutá (or., men., eiv.); reβɾotá (occ.); reβɾotáɾ (val.); rəβɾotá (mall.).
    Etim.: de brotar, prefixat amb re-.