DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. REBULL m.
|| 1. Acció i efecte de rebullir; cast. rehervor, hervor. Cercant-la en va del caos d'horrors en los rebulls, Atlàntida viii. Me donà un nou rebull de sang i vaig sentir desitjos nous d'escanyar-lo, Vayreda Puny. 93. Prendre es rebull: entrar en reacció (Mall.). Es peus li havien pres es rebull y no poria donar passa, Maura Aygof. 149.
|| 2. fig. Moviment desordenat, confús, d'una multitud que lluita, que treballa, etc.; cast. bullicio, hervor. Lo rebull somniant de la batalla, | lo bracejar dels vius i el capbussar dels morts, Canigó i. Hi hagué rebull entre la multitud, Víct. Cat., Film (Catalana, iii, 435). Vaig veure per més de quatre anys el rebull d'aquell hostal, Oliver Obres, ii, 13.
    Fon.: rəβúʎ (or., bal.); reβúʎ (occ., val.).
    Etim.: derivat postverbal de rebullír.

2. REBULL (escrit també Rabull).
Llin. existent a Barc., Vilassar, Arenys de Mar, Prat de Llobregat, Olesa de Montserrat, Arnes, Alforja, Altafulla, Benifallet, Cornudella, Molar, Gratallops, Mont-roig, Botarell, L'Ametlla, Cabassers, Móra la Nova, Xerta, Almatret, Castelldans, etc.
    Etim.: V. rull.