DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REBULLIR v.
|| 1. tr. Tornar bullir; cast. rehervir.
|| 2. intr. Estar en ebullició intensa; cast. rebullir, hervir. La sang em rebullia cada vegada que em representava la meva Coralí en mans d'aquella lladregada, Vayreda Puny. 159.
|| 3. intr. Fermentar una conserva o un altre producte, passant del punt que ha de tenir i tornant agre.
|| 4. intr. Agitar-se, estar en moviment intens, sobretot de cosa viva; cast. rebullir. De vida, llum y armonia | rebull l'espay sense fi, Costa Poes. 33. El sol sementer de l'agost multiplicava cada jorn la vida que rebullia al bassalot, Espriu Lab. 178. La gent que hi rebull, cridant | se sempenteja y s'escampa, Picó Engl. 52. a) Agitar-se la superfície de l'aigua per un corrent, per una mola de peix, etc.
|| 5. intr. Enardir-se, exaltar-se una passió o un estat passional; cast. enardecerse, hervir. Com en ton temps rebull feresta guerra, Guiraud Poes. 18.
|| 6. tr. Renyar, donar una reprensió (Aín); cast. reñir, reprender.
    Fon.: rəβuʎí (or., bal.); reβuʎí (occ.); reβuʎíɾ (val.); rəβoʎí (mall.).
    Etim.: de bullir, amb el prefix re-.