DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. REC m.
|| 1. Sèquia, cavitat oberta en terra per a conduir l'aigua per a regar (or., occ.); cast. reguero, acequia, regadera. Tot hom pot fer... albeyló... tro al Rech o a la Barbacana, Cost. Tort. III, x, 1. Ne buydar la dita molada fins haje demanat als tintorers de bon tinct si en lo rech ha res en què la dita molada faés dan, doc. a. 1438 (Capmany Mem. ii, 431). L'esglaiadora esllavissada ho arrasà tot, els recs, els xaragalls i còrrecs pregons, Verdaguer Exc. 63.
|| 2. Riera, torrent (Tortosa, Vall de Barravés, Vall Ferrera, Cadaqués, ap. Vox Rom. ii, 157).
|| 3. Solc fet a terra per plantar-hi hortalisses (Banyoles); cast. surco.
|| 4. Canal de la xemeneia (Cadaqués, ap. BDC, xx, 280).
|| 5. Fila de teules posades a la teulada (Barc.).
    Fon.: rék (or., occ.).
    Etim.: d'un mot pre-romà *rĕcu, mat. sign. |||| 1, 2, segons Corominas DECast. iii, 1059.

2. REC m.
Acció de regar (Urgell, Tortosa, País Valencià); cast. riego, regadío. «Donar rec» a una terra: regar-la (Cast.). Terra ameníssima, | tota de rech, Spill 7231. Me havia de llevar | per al rech de les músties taules del melonar, Llorente Versos 180.
    Fon.: rék (val.).
    Etim.: derivat postverbal de regar, probablement provocat por la influència del castellà riego.