Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  recalar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RECALAR v.
I. || 1. tr. Abaixar; cast. abajar. Es diu principalment entre mariners: Recalar mastelers és l'operació d'arriar els mastelers des del seu lloc fins a damunt coberta (Palma).
|| 2. intr. Rebaixar-se, perdre grau. Es diu especialment dels preus. «Els preus han recalat».
|| 3. tr. Afonar les rallades de la roca fent cada vegada més estret el tall a mesura que avança la runsa (Freginals).
|| 4. tr. Fer a la fusta la regata on s'ha d'introduir la clavenda de les portes (val., eiv.); cast. acanalar.
II. tr.
|| 1. Tornar calar una nansa o altre ormeig de pesca; cast. recalar.
|| 2. Calar per segona vegada en el brodat; fer obra de recalat; cast. embeber.
|| 3. Aplicar de bell nou una cosa a una altra. ¿Que no creys que un hortolà, | a s'abre que va empeltar | el pot tornar recalar | si en es primer pich no aferra?, Tambó Gloses 48.
III. intr.: cast. recalar.
|| 1. Arribar el vent a un lloc on hi havia calma.
|| 2. Arribar un vaixell a la vista de terra després de temps llarg de no veure'n.
|| 3. Arribar un vaixell a terra. Per mig de senyals... la barqueta... donava a conèixer... el dia d'arribada y punt de recalar, y se la esperava, Martínez Folkl. i, 79.
|| 4. fig. Arribar a un lloc per fer-hi aturada. En Nonat havia seguit casibé tot Girona..., recalà a casa a altes hores de la nit, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 242).
    Fon.:
rəkəlá (or., bal.); rekaláɾ (val.).
    Etim.:
de calar, prefixat amb re-.