Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  recalcar
veure  recalçar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RECALCAR v. tr.
|| 1. Pitjar, estrènyer una cosa amb una altra; cast. apretar. Ela l'estreny, fa'l acurar, | car no volria may vagar, | tant li sap bo lo recalcar, Fasset, v. 1478. Ab la mesura | ben asachsada | e recalcada, Spill 12067. Recalcar: Stipo, constipo; Farcio, infercio, refercio, Nebrija Dicc. Mesura pitjada o recalcada, Pou Thes. Puer. 207. Afican la verga y la recalcan bé als costats, Agustí Secr. 93.
|| 2. Picar una peça de ferro per un extrem per escurçar-la i engruixir-la; cast. recalcar. Sis martells de obrar, tres martells de recalcar, doc. a. 1465 (BDC, xxiv, 125).
|| 3. Tallar a un arbre la rama, deixant-li els caps de les branques mestres, perquè prengui més força (Mall.).
|| 4. Fer que una cosa carregui el seu pes amb força damunt una altra; refl. o intr., Recolzar amb força sobre el seu suport; cast. apoyar, afirmar. Caminava silenciosament, recalcant els talons a terra, Puig Servitud 41. Va passar recalcant-se amb el parassol..., una mica per ajudar-se, Llor Jocs 74.
|| 5. refl. Asseure's amplament, amb comoditat, repenjant-se o carregant el propi pes damunt el seient; cast. repantigarse.
|| 6. fig. Marcar intensament una cosa que es diu o es mostra; pronunciar-la o fer-la amb accent, amb força, amb insistència especial; cast. recalcar. Tot dinant ho contà, recalcant-ho, brodant-ho, afegint-hi algunes dites, Pons Auca 265. No pot pas esser!—varen recalcar els demés, Casellas Sots 19. La Pepa... afectant sos ayres y recalcant son garbo, Pons Auca 18.
|| 7. intr. o refl. Girar-se el peu una bístia, ensopegant; cast. torcerse el pie. Recalcar, o ensepegar la cavalcadura: Calcitro, Torra Dicc.
|| 8. intr. Fer una balançada momentània de major amplitud un vehicle que es mou inclinant-se a un costat i a l'altre de la posició d'equilibri; cast. recalcar.
    Fon.:
rəkəɫká (or., bal.); rekaɫká (occ.); rekaɫkáɾ (val.); rəсəɫсá (Palma).
    Etim.:
del llatí recalcare, intensiu de calcare, ‘pitjar’.

RECALÇAR v. tr.: cast. recalzar.
|| 1. Cobrir de terra el peu de la soca d'una planta. Quant y haurà mig palm de terra, és menester recalçar-la bé a la endrocera de les raels, Agustí Secr. 62 vo.
|| 2. Elevar un marge amb una filada o més d'una, per evitar que quedi colgat per la terra que va pujant (Gandesa).
|| 3. Adobar i reforçar els fonaments d'un edifici.
    Fon.:
rəkəɫsá (or., bal.); rekaɫsá (occ.); rekaɫsáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí recalceare, ‘tornar calçar’.