Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  recambra
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RECAMBRA f.
|| 1. Cambra situada al costat d'una altra de major, i destinada a dormir-hi, a vestir-s'hi, a guardar-hi robes o joiells, etc.; cast. recámara. Recambra de la cambra major de l'alberch de la senyora Reyna, doc. a. 1367 (Aguiló Dicc.). Statuïm dos d'ells [dels escuders] jaer en nostra reecambra [sic] cascuna nit, Ordin. Palat. 69. En la reecambra de la cambra del senyor trobàrem huna arca, doc. a. 1395 (Miret Templers 563). Que sia la cambra... ab recambra, en la qual recambra haja una fenestra de una colona en guisa que sia cambra e recambre segons jau e segons les mides de la cambra de L palms e de la recambra de XVIII palms, e los portals e'ls altres hedificis de les dites cambra e reecambra sien fets segons la informació que us en donà lo dit Ramon, doc. a. 1404 (AST, xiv, 154). Per lo qual portal nós exint de la nostra cambra o recambre del dit alberch puxam passar en la dita trebuna, doc. a. 1406 (Anuari IEC, v, 598). Pres-se esment de la cambra de Laquesis... E alargant los ulls viu una recambra... en la qual Laquesis s'acostumaua ligar e metre a punt..., en la qual hauia un altre llit molt bell e molt ricós sobre el qual trobà totes les joyes de Laquesis, Curial, i, 24. Totes les dames dormien apartades... sinó cinch que'n dormien en una cambra per hon ells tenien de passar, y en la recambra dormia la Princesa e Stephania, Tirant, c. 146. Encara es conserva el mot recambra en el llenguatge viu del Priorat amb el significat de ‘lligador’, i a altres llocs amb el significat de «cambra destinada a dormitori que es comunica amb una altra cambra que li serveix d'entrada» (Valls, Montseny, Borges Bl., ap. BDC, xx, 179).
|| 2. Extrem del canó d'una arma de foc, oposat a la boca, i en l'interior del qual es posa la càrrega explosiva; cast. recámara.
|| 3. Buit que té la fornal al voltant de la caldera, perquè el foc l'envolti de pertot (Esporles).
|| 4. fig., ant. Conjunt de gent de servei i d'objectes que forma el seguici d'un personatge. Governave a Figueres lo baró de Botier, al qual li prengueren tots sos cavalls regalats y tota sa recàmara [sic] y bagatjes, Miquel Parets, ii, 106 (Aguiló Dicc.).
    Fon.:
rəkámbɾə (or.); rekámbɾɛ (occ.).
    Etim.:
de cambra prefixat amb re- indicador de part posterior (< llatí retro). La forma recàmara documentada en || 4, és d'origen castellà.