DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RECAPTAR v. tr.
|| 1. Acollir, rebre favorablement; cast. acoger. Nostre senyor Déu lo hage recaptat en lo seu sanct regne, doc. any 1505 (BSAL, viii, 115). Ell lo'n va recaptar axí com se'n pertanyia, Boades Feyts 258. Recaptar a un lladre y son furt: Furem furtumque domi accipere et occulere, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Desar, guardar bé una cosa, procurar que no es perdi o perjudiqui (Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Plana de Vic); cast. recatar, guardar. «Aquest vell té els diners molt ben recaptats». «Aquestes estovalles eren de la mare, que les tenia molt recaptades». Teníem temple i monestir..., llibres de cor | que recaptàvem més que l'or, Canigó ix. Tenir algú molt ben recaptat: tenir-lo molt contemplat, tractar-lo molt bé (Empordà). Si a casa ma mare fos, seria ben recaptada, cançó popular (Milà Rom. 220).
|| 3. Tenir esment a una cosa, donar-hi recapte, procurar que estigui bé; cast. atender. Pus acabadament recapta hom sos afers com hom hi és presencialment que no fa com hom hi tramet o y establex procurador, Llull Cont. 252, 26. Conogueren... que aquels que éls hauien enuiats, hauien bé recaptada lur missatgeria, Jaume I, Cròn. 117. Com lo senyor rey e els senyors infants hagren recaptat per llurs regnes e comtats tot ço que al viatge feya mester, Muntaner Cròn., c. 273. a) Amanir, posar l'oli i sal corresponent a les verdures (Cornudella); cast. sazonar.
|| 4. Aconseguir a força de demanar; cast. alcanzar, impetrar. Lo retaule era de sanct Andreu, en lo qual se confiaven molt... que'ls recabtàs gràcia e benedicció de Déu, Llull Blanq. 3, 8. Capítol II, en lo qual l'autor recapta attenció dels lectors, Muntaner Cròn., c. 2. E gràcia alguna no poguem obtenir ni recaptar d'ell, tant era avariciós y desgraciat, Pere IV, Cròn. 106. Recaptaren del senyor metge... la vènia perquè de tant en tant es visitessin, Pons Com an. 141. Es meus diners... podíeu esmerçar-los com volguéssiu i no me n'havíeu de recaptar cap permís, Ruyra Pinya, ii, 201.
|| 5. Exigir i rebre (impostos, drets, quantitats a pagar de molts); cast. recaudar, percibir. P. Arnau cap del consolat de Xibília que havia recaptat CCXLV morabatins de la moneda de Xibília, doc. a. 1311 (Capmany Mem. ii, 71). Per recaptar e haver les cenes de absència, doc. a. 1414 (Arx. Gral. R. Val.). Dóna poder bastant an Fransoy Pons, llevador de la molitja, en recaptar e rebre lo dret de la molitja, doc. a. 1454 (Hist. Sóller, i, 368).
|| 6. Adquirir comestibles per a alguns dies, fer provisió de coses de menjar (Tortosa); cast. avituallarse, hacer provisión.
    Fon.: rəkəptá (or.); rekaptá (occ.).
    Etim.: d'una forma de llatí vg. *recapĭtare, formada probablement per ultracorrecció d'una altra forma recaptare variant de receptare, ‘acollir’, ‘rebre’, ‘obtenir’.