Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  recapte
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RECAPTE m.
|| 1. Esment, atenció que es posa a una cosa, a fer-la, a procurar que vagi bé; cast. cuidado, recaudo. Bon recapte: bona cura, bona administració, encert en el treball. Mal recapte: escassesa d'atenció, desencert en la seva aplicació. Donar recapte: ocupar-se, posar esment a una cosa, procurar que es faci o vagi així com cal. Deyen que grans traycions fayen, mas no dauen altre recapte, Jaume I, Cròn. 32. No m'i staré gayre, que tost tornaré deçà ab bon recapte, Desclot Cròn., c. 29. Pensà que donàs recapte a les tres coses que he dites, Muntaner Cròn., c. 37. No volem ne sofferríem que, per mal recapte, en les dites festes... fóssem envergonyits, Epist. Pere 79. Per tal que'ls affers de Cerdenya... hagen mellor recapte, doc. a. 1387 (Est. Univ. xiii, 110). Ella però li dóna tan bon recapte que no ho coneys, Metge Somni iii. Prou han fet que puguen viure e dar recapte als càrrechs del priorat, doc. a. 1398 (Miret Templers 457). Nos havets supplicats que donem recapte als dos mília florins de don Ferran López de Luna... Ell haurà bon recapte dels dits dos mília florins, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 551). Yo prouehí e doní recapte en tants molins de sanch que sufficientment basten a dar recapte a la ciutat de multures, doc. a. 1451 (BSAL, ix, 216). Triaren L cauallers jóuens e disposts per dar recapte als que vendrien, Tirant, c. 85. Torna-te'n, amich, car, Déu volent, jo daré bon recapte en aquest fet, Eximplis, i, 57. Jo us daré recabte bo de vostres amors, Eximplis, ii, 90. No't curs de nosaltres, que ja'ns darem recapte, Alegre Transf. 26. Si Déu no'ns ajuda, mal recapte tenim, doc. a. 1505 (BSAL, x, 302). Si voleu cullir molts rahims..., donau bon recapte a les vinyes, Agustí Secr. 95. Com una madona abundosa, la Mare de Déu donava recapte a tothom, Riber Miny. 121. A bon recapte: (ant.) a previsió, ben guardats; cast. a buen recaudo. Que'n lo entretant estiguen presos a bon recapte en la càrcell de la inquisició, doc. a. 1535 (BSAL, xxiv, 265). Quietud i bon recapte!: exclamació comminatòria amb què es tracta d'imposar silenci i atenció a una o algunes persones, sobretot a nens que mouen soroll (Ciutadella).
|| 2. ant. Obtenció d'una cosa a força de demanar. Daré vostres encomendacions y procuraré recapte y gràcia que vós parleu ab ella, Comalada PP 24.
|| 3. Valor, importància; cast. monta. Home de recapte: home de reputació, d'importància social. Home de mal recapte: home de mala reputació, de poca categoria social. Los hòmens mundans... nafrats e treballats per vanitats e per coses de poc profit e de poc recapte, Llull Cont. 58, 11. No sé dona ni donzella en lo món... que no stimàs res ni volgués vostra amistat, ans vos tenran totes per hom de mal recapte, Tirant, c. 267. Deuen avisar los senyors de capítol a qui acomanen los bordons, a capellans e canonges que sien hòmens de recapte, Antiq. 18.
|| 4. Provisió de coses a consumir o usar; cast. recado, provisión. Que cascun port ja tot recapte ab si, ço és diners e pa, Eximenis Dotzè, c. 274 (ap. Aguiló Dicc.). Vos trametrem bon recapte de diners, doc. a. 1398 (Rubió Docs. cult. ii, 349). Portaren-se ells mateixos tot lo recapte de armaments, Antiq. 171. Al carreró d'en Malla pot dir-se que sols hi entren... los amos de les finques per a arreplegar lo recapte dels lloguers, Vilanova Obres, ix, 7. Acabat lo dinar se portà recapta als pobres que esperaven a l'entrada, Bosch Rec. 18. També els cafeters han fet recapte de begudes i refrescs, Villangómez Any 61. Un preu-fet de mans i recapte: contracte en què l'obrer està obligat a aportar els materials. Donar recapte an es forn: fer foc en el forn i mantenir-lo (Mall.).
|| 5. Cosa comestible en general; conjunt de coses de menjar (Empordà, Gir., Tremp, Ll., Pla d'Urgell, Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Maestrat, Morella, Val., Al., Mall.); cast. comida. «Hi ha molta fam i poc recapte». Donar recapte: donar menjar al bestiar (Mall.). Especialment: a) Les provisions o comestibles que es duen quan es va de camí, de viatge, a treballar a fora (Garrotxa, Lluçanès, Plana de Vic, Tortosa, Val., Pego, Eiv.). Sa barca ben plena de recapte que es pagesos li havien donat, Rond. Eiv. 69.—b) Allò que queda de menjar d'un dia per un altre, o d'una menjada per una altra (Penedès, Maestrat); més especialment, la part sobrera del dinar i que serveix per a sopar, quan el dinar ha estat d'olla, o sia, patata i llegums amb carn i botifarra (Benassal).
|| 6. Productes del camp: llegums, hortalissa, fruita (Penedès, Camp de Tarr., Gandesa, Ll., Pla d'Urgell, Vall d'Àger). Al hort me vas dir... que hi fèieu força recapte, verdura i fruita abundant, Serres Poes. 13. a) Tota classe d'herbes aptes per a l'alimentació dels animals domèstics (L'Alcora).—b) Olla verda, cuinat compost de patates, mongetes i cols (Vall d'Àger); cuinat de bledes, fideus o faves, o bé de fesols, patata i arròs (Tortosa, Maestrat); cast. menestra.
|| 7. Bullit, carn d'olla (Conca de Tremp, segons Aguiló Dicc.).
|| 8. fig., iròn. Llenya, acció de tupar, de pegar a algú (Mall.). E dels normants què us en parria? Yo us promet que aquests quatre tenen recapte per a altres quatre, los millors d'ells, Curial, ii, 29. Axò de donar-los recapte cada setmana eu feym principalment per Déu, Aurora 226.
    Refr.
—a) «Més val bona fam que bon recapte»: significa que el qui està afamegat sol trobar bo qualsevol menjar.—b) «Ovella sense pastor, recapte pel llop»: vol dir que les coses mal guardades solen caure en mans dels lladregots.
    Fon.:
rəkáptə (or.); rekápte (occ., val.); rəkáttə (bal.).
    Etim.:
derivat postverbal de recaptar.