DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RECAR (o racar). v. intr.
Saber greu, causar sentiment de disgust una acció, una pèrdua, un mancament (pir-or., or., occ.); cast. saber mal, doler. «Se'm varen cremar les calces; tota la vida em recaran» (Empordà). «Pobre Tonet, haver-se mort! No us podeu pensar com em reca» (Empordà, Gir., Blanes, Lluçanès, Maresme). «Ja me raca d'haver donat tants diners» (Ross., Berga). «Diu que li reca molt haver d'anar-se'n d'aquest poble» (Cardona, Solsona). «Això sí que em raca!» (Igualada). «Me raca, però no hi ha més, me n'haig d'anar» (Penedès). «Me raca molt tenir de vendre la terra» (Valls). Si lo nostre cor no'ns racha de peccat algú que tingam en la voluntat, Eximenis, Tractat de ben morir, 60 (ap. Aguiló Dicc.). Lo cortesà que té la bossa flacha, | lo donatiu en negun temps rebuja, | o, si u ha fet, tostemps lo cor li'n racha | per l'apetit qu'és sech y vol la pluja, Scachs d'amor. Pregam-vos... que si per aventura lo rey d'Aragó... halaser de fer tales fora la ciutat, que la tala sol no us rach, quar nós vos prometem... que totes tales, dapnages e greuies que d'assò haurets vos esmenarem complidament, doc. a. 1343 (Col. Bof. xxix, 89-90). «No'm reca sinó Manresa, que n'hagi hagut de deixar-la». «No't requi Manresa, no, que en seràs ben regalada», cançó pop. catalana (ap. Milà Rom. 317). Allavors sí que se desferen, | raque o no raque, se digueren | l'adéu, Verdaguer Jov. 209. A l'home ingrat y a la font seca, | per dar a Déu, fins l'aygua els reca, Verdaguer Fug. 65. Ja em raca no poguer-me esbravar a l'acte, Vilanova Obres, xi, 211. Subconscientment i tot, ja li recava haver-se d'empescar una donzella artificiosa, Caselles Mult.167. Tots els cavallers s'aixequen, | mes els raca l'embestida, Maragall Obres, i, 133. No hi haurà joia que em requi ni pas que no doni per procurar-li conhort, Ruyra Pinya, ii, 131. Qui encara l'amor no esguarda | i li reca ser-ne franc, Carner Ofrena 170.
    Fon.: rəká (or.). En les formes rizotòniques hi ha vacil·lació entre el radical rec- i el radical rac-: em reca [əm rékə] o em raca [əm rákə].
    Etim.: incerta. El mot racar existeix en provençal antic i modern amb el significat de ‘tenir por’ (cf. Levy Prov. Suppl. vii, 5), significat que sembla relacionable amb el de ‘saber greu, donar disgust’ que té el recar o racar català. Gamillscheg fa venir aquest mot del gòtic rakar (cf. RFE, xxx, 302).

2. RECAR v. tr. ant.
Lliurar (com l'italià recare). Com legida haureu la present letra, quiscú de vosaltres possets en aquella vostre segell... et aquella recats al portador de la present, doc. a. 1377 (Miret Templers 409).

3. RECAR v.
Cridar i aclamar els manyacs produint un fregament de dents especial, imitador del soroll que fan en rosegar els crostons de pa que se'ls sol donar per amanyagar-los (Vallcebre, entre pastors, ap. BDC, xix, 198).

REÇAR v.:
V. resar.