Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  recaure
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RECAURE v. intr.: cast. recaer.
|| 1. Tornar caure; deixar-se anar avall. E recahia en iús dins e deffors, Febrer Purg. xxx, 30. Un home assegut deixa sobre el pit | recaure son cap; ve l'aquí ensopit, Berga MT 138.
|| 2. Tornar caure malalt quan encara s'estava convalescent de la mateixa malaltia. Ell recaygué malalt: De integro recidit in morbum, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Tornar caure en un vici o falta moral. Si colpa o lo contrari me farà recaure, Pero Martínez 90.
|| 4. Arribar a un lloc; deixar-s'hi anar. Havien sortit a dar quatre passes per recaure a La Sang, Ignor. 65.
|| 5. Venir a caure sobre algú, tocar-li (una càrrega, sort, treball, etc.); afectar directament algú. Tenint conexença que'n tots pot recaure | semblant desventura si u vol mala sort, Passi cobles 53. En vós y en ell recau mon bé complit, Ausiàs March lxxxix. Si aquestes errors e altres innumerables recahen en los hòmens..., pus fàcilment han recaygut en mi, com lo linatge femení sia dèbil, Tirant, c. 362. Aquestes injúries recauran sobre de vós, Lacavalleria Gazoph. La conversa recaigué sobre la Providència, Penya Mos. iii, 262.
    Fon.:
rəkáwɾə (pir-or., or., bal.); rekáwɾe (occ., val.); ɾəсáwɾə (Palma, Manacor, Pollença).
    Conjug.:
segons el model caure.
    Etim.:
del llatí recadĕre, mat. sign. ||1.