DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RECEL m.
|| 1. Sospita temerosa; cast. recelo. Desliberà scriure per los recels que de la vida e amor tenia, Paris e Viana 20. Cuytaren a les armes pensant que'ls volien combatre, e axí stauen los moros atribulats e ab gran recel, Tirant, c. 415. Ab aquest recel de armada turquesca y poderosa..., staríem de mala gana, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 82). Anava llambregant amb recel la fosca, Ruyra Parada 24.
|| 2. (dial.) Ànsia, excés de rapidesa en menjar, com d'un qui té por que li ho prenguin (Maestrat, Val.). «No minges amb tant de recel!»
    Fon.: rəsέɫ (or.); resέ̞ɫ (val.); rəsə́ɫ (mall.).
    Etim.: derivat postverbal de recelar.