DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RECEPTAR v. tr.
Prescriure (un medicament, un remei); cast. recetar. Tenir-se-li de receptar lo mudar d'aires, Maldà Col·legi 83. Si no s'arrosseguen amb cotxe, és perque estan massa grassos y els recepten l'exercici, Pons Auca 176.
    Etim.: derivat de recepta.

2. RECEPTAR v. tr. ant.
Acollir, rebre favorablement; donar alberg o asil contra un perill, sobretot a un delinqüent contra els seus perseguidors; cast. receptar. Que si en cor hagués de tornar, no s'i pogués receptar, Pere IV, Cròn. 257. Molts venien a fer obediència e donaven les claus al rey Scariano e a Tirant, clamant-los mercè; e aquells los receptaven ab molt bona voluntat, Tirant, c. 369. Lo Senyor manifestà a les Virtuts la posada hon lo seu Fill seria receptat, Villena Vita Chr., c. 18. Qualsevol persona que acullirà o receptarà en sa casa... los susdits bandejat o bandejats..., incidesca en pena de mort natural o galera perpètua, doc. a. 1578 (Hist. Sóller, i, 930).
    Etim.: pres del llatí receptare, mat. sign.