Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  reclamar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RECLAMAR v.: cast. reclamar.
I. tr.
|| 1. Cridar, invocar. Sancta Maria... és dona molt beneita e gloriosa qui beneex tots aquells qui la reclamen ni en ella 's confien, Llull Cont. 251, 5. Mon fill, no'm hoyiu ab crits que us reclame, Passi cobles 124. Tots aquells qui deuotament lo seu nom reclamarien, Tirant, c. 347. Reclam a tots los meus predecessors, Ausiàs March, xxv. Y'l malalt, per a guarir, | Déu y sancts deu reclamar, Cançó dones 21. a) refl. Comanar-se a algú, invocar-lo. Adoncs con lo peccador se reclama e's confia en ella, Llull Cont. 18, 30. La Mare de Déu... són molts los pobles del voltant que acuden a reclamar-s'hi, Serra Calend. folkl. 122.
|| 2. Exigir; demanar una cosa a què tenim dret. Aquesta és s'hora que sa senyora li ha de reclamar es deute, Roq. 25. a) Cridar l'autoritat a algú perquè comparegui allà on està obligat per llei.
|| 3. Demanar insistentment. Lo Déu del cel reclamaven que donàs endreçament a Blanquerna, Llull Blanq. 8. Yo viu Ulixes... reclamar als grechs que de mort lo restaurassen, Corella Obres 5. Amb el qual solem reclamar silenci d'una persona, Ruyra Parada 20. a) fig. Requerir, necessitar. Els grans mals reclamen un remey heroich, Penya Poes. 114.
|| 4. Entre pastors, aclamar, cridar els caps de bestiar per fer-los venir (BDC, xix, 198). I si falta alguna ovella, | la reclama amb una esquella, glosa pastoril (ibid.).
|| 5. Cridar els ocells imitant-ne la veu o fent cantar un ocell de la mateixa o semblant espècie. ¿Per què tornaves | entrar al laç, | com perdigaç | soltat, plomat, | mes reclamat | torna'el reclam?, Spill 6526. L'endemà de ma arribada anàrem a reclamar los torts, Bosch Rec. 118. a) absol. Cantar la perdiu o el tord (Ross., Mall.).
II. intr.
|| 1. Protestar contra allò que creiem injust o perjudicial, per obtenir una reparació. Reclamar de agreuiament: Reclamar de agrauio, Nebrija Dict. Les que hi tinguen que dir, que reclamin, Vilanova Obres, xi, 69.
|| 2. refl. Queixar-se, plànyer-se (Eiv.).
    Fon.:
rəkləmá (pir-or., or., bal.); reklamá (occ.); reklamáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí reclamare, mat. sign.