DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RECLOURE v. tr.
Tancar dins un lloc, privant de comunicació amb l'exterior; cast. recluir. Aquells qui fossen jutjats a mort, fossen dins lo dit bou recloses e tancats, Scachs 16. La fi del dormir és recloure lo calor a totes les parts interiors, Alcanyís Reg. 16. E reclohent en les coves de Eholo tots los vents, Alegre Transf. 6. Havien hagut de recloure'l, boig rematat, en un manicomi, Pons Com an. 60.
    Fon.: rəklɔ́wɾə (or.); reklɔ́wɾe (occ.); rəklɔ̞́wɾə (bal.).
    Conjug.: segons el model cloure.
    Var. form. (castellanisme): recluir (Una pluja menuda y freda..., que, reclohint-los a casa, Oller Pil. 170).
    Etim.: del llatí recludĕre, mat. sign., amb adopció del radical de cloure.