Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  recloure
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RECLOURE v. tr.
Tancar dins un lloc, privant de comunicació amb l'exterior; cast. recluir. Aquells qui fossen jutjats a mort, fossen dins lo dit bou recloses e tancats, Scachs 16. La fi del dormir és recloure lo calor a totes les parts interiors, Alcanyís Reg. 16. E reclohent en les coves de Eholo tots los vents, Alegre Transf. 6. Havien hagut de recloure'l, boig rematat, en un manicomi, Pons Com an. 60.
    Fon.:
rəklɔ́wɾə (or.); reklɔ́wɾe (occ.); rəklɔ̞́wɾə (bal.).
    Conjug.:
segons el model cloure.
    Var. form.
(castellanisme): recluir (Una pluja menuda y freda..., que, reclohint-los a casa, Oller Pil. 170).
    Etim.:
del llatí recludĕre, mat. sign., amb adopció del radical de cloure.