Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  recollir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RECOLLIR v.: cast. recoger.
|| 1. tr. Reunir coses que estaven disperses, especialment per no deixar-les perdre, per guardar-les, per treure'n profit. Sia aiudador et ualedor que recullan ipsos II mil sòlidos, doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat. iv, 27). Un servidor... qui de les fracmentes dels menjants en les taules... per tal que no peresquen, feelment en lo loch destinat recuylega e axí recuyletes cautament no oblit guardar, Ordin. Palat. 148. Sí com vexell no pot més recollir | despuys qu'és ple, Ausiàs March cxx. La claveguera que recull les ayguas del Rebal, Rúbr. Bruniquer, v, 173. Aromes divines | hi recull l'embat, Salvà Poes. 115. Ens limitàrem a recollir els miserables brins de brossa seca que trobàvem, Ruyra Parada 36. Especialment: a) Arreplegar els fruits de la terra; fer la collita. En lo mes de abril com ells deuen començar a recollir llurs béns, per ço com en abril ja comencen de segar ordis, Muntaner Cròn., c. 14. Loga hom catius cristians per recullir la figua, Conex. spic. 109.—b) Aplegar els caps de bestiar per tancar-los. Tu Moysès di als fills de Israel que apleguen lur bestiar e'l recullen en poblat, Serra Gèn. 54.
|| 2. Agafar, prendre (una cosa que cau, que ha caigut, que està en perill de perdre's o de no aprofitar-se). Cercant-li... amiga gent que el recullís de la tortura, Costa Agre terra 150. Los envien a la Seu per recullir aquells olis, Alcover Cont. 157. Tirant-li a la cara un brot de murta... En Pinet el recullí sens dir un mot, Rosselló Many. 49. La Madalena... va caure de l'alçària d'uns vint pams... No va ser recullida fins a la tarde, Massó Croq. 81. a) fig., de coses immaterials: La història que en ton llavi mon cor va recullir, Salvà Poes. 29. Amb les moltes impressions allí recullides, Serra Calend. folkl. 219. Ab amargor mal dissimulada que jo vaig recullir, Oller Fig. pais. 207.—b) Aplegar un mal encomanadís. Posen les dites metzines en los banchs... per ço que aquells qui aquí seuran recuyleguen les dites metzines, Coroleu Docs. 69 (ap. Aguiló Dicc.).—c) Anotar, prendre nota d'una cosa. Lexam-hi un escriuà que presés testimonis e recuylís lo feyt, Jaume I, Cròn. 457.—d) Acceptar, fer-se càrrec, prendre per compte propi una cosa. Cadena d'or no és per mi, | jo may la reculliria, Costa Agre terra 66. No recullí el defiament, Galmés Flor 42.—e) nàut. Agafar el vent una embarcació en bona forma per a permetre-li avançar i rescabalar el camí que abans, per tocar-li punter el vent, s'havia endarrerit (Empordà). «Passat aquell escull, ja ens anirà recollint».
|| 3. tr. Concentrar, acostar més una cosa al seu punt inicial o central. I recollint les ales, | per sempre aquí mes àncores arreglo, Atlàntida vii. Al recullir la mirada s'adonà de que en el balcó..., Pons Auca 151.
|| 4. tr. a) ant. Acollir, rebre algú hospitalàriament. Quan Nós entram per la ost... En G. Muntcada e'N R. de Muntcada... exiren-nos recollir, Jaume I, Cròn. 61. Lo dit rey no y comparegué..., e encara l'esperam de gràcia tres dies, dins los quals si ell fos vengut lo y haguérem recollit, Pere IV, Cròn. 122.—b) Donar asil, acollir en un lloc (algú que necessita protecció o abric). Si alcú reculirà jogadors per jogar en sa casa, per cascuna vegada pac X sòlidos, doc. a. 1284 (RLR, iv, 361). Dorment ell en una casa on los pobres mendicants eren recollits a jaure, Scachs 69. Se tracta de recullir minyons perduts, Rúbr. Bruniquer, v, 46. Escoles a hon... tenen recullits lo mateix als xicons que a les xicones, Martínez Folkl. i, 82. Encén el foc a la llar i recull aquet petit, que s'està morint, Massó Croq. 165.
|| 5. refl. (i ant. també intr.) Retirar-se, entrar en lloc protegit, sia per refugiar-se, sia per defensar-se. Aquí eren-se recullides grans gents de les terres, ab prou viandes, Desclot Cròn., c. 141. Lo dit Rey... pres dins Barcelona dels rebelles que s'i eran recullits, Tomich Hist. 30. Especialment: a) ant. Embarcar-se, entrar dins nau o naus. Faem recuylir ben mil hòmens en barques, que uolien anar ab nós, Jaume I, Cròn. 56. Manam recullir en les nostres naus los hòmens de peu e almugàvers, Pere IV, Cròn. 147. Que'l primer dia d'agost... nos recullam e... passem a Mallorches, doc. a. 1393 (Est. Univ. xiv, 334). Féu-lo recullir molt ben abillat..., e donada vela partiren ab molt bell temps, Tirant, c. 369. Hauent Noè acabada l'arca... recullí's en l'arca ell e sa muller e sos fills, Tomich Hist. 7.—b) ant. Retirar-se les tropes; reunir-se en suspendre el combat. Tan gran fon lo socors que vengué als moros, que no pogueren passar més auant; com vengué al recollir, aquí fon lo gran perill, Tirant, c. 99.—c) Retirar-se a casa, a les habitacions o estatge habitual. De casa ix quant cové que's reculla, Ausiàs March cxiii. Retardant i tot, a voltes, la desitjada hora de recollir-se, Pons Com an. 86.
|| 6. refl. Concentrar-se espiritualment, isolar-se de les coses exteriors per donar-se a la contemplació o a la vida devota. L'ànima es reculleix més, Riber Sol ixent 40.
    Fon.:
rəkuʎí (pir-or., or.); rekuʎí (Andorra, Pallars, Ribagorça, Ll., Urgell, Tortosa, Morella); rekoʎí (Boí, Vilaller, Pobla de S., Tremp, Fraga, Gandesa, Calasseit, Tortosa, Llucena, Benassal); rekoʎíɾ (Cast. Val., Al.); rekuʎíɾ (Val., Sueca, Gandia, Pego); rəkoí (Palma, Manacor, Pollença); rəkuí (Sóller, Inca, Artà, Felanitx, Men., Eiv.).
    Conjug.:
segons el model collir.
    Var. ort.
ant.: rechuhir (doc. segle XI, ap. Pujol Docs. 11); recolir (Cost. Tort. III, viii, 3); reculir (Graal 121); recoylir (Ordinacions de Valls, a. 1312); recuhir (Maura Aygof. 11); recuir (Aurora 227); recohir (Ignor. 69).
    Etim.:
del llatí recolligĕre, mat. sign.