DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RECOLZAR v. intr. i tr.
|| 1. refl. Sostenir-se damunt una cosa amb el colze; cast. recodar. Recolzada a la finestra | inclina son tendre coll, Costa Agre terra 107. En Xaneta, recolzat en terra, bufava amb totes les seves forces, Ruyra Parada 39 Recolsar, restrebar sobre lo colse, Nebrija Dict.
|| 2. refl. Sostenir-se en posició inclinada fent descansar la part superior del cos sobre una cosa; cast. reclinarse, recostarse. «No et recolzis a la paret, que t'embrutaràs». Un dels seus dexebles qui's recolçaua en los pits de Jesús, Evang. Palau. Recolsat en sa barca nova el bon peixcador, Llorente Versos 75. L'esperava riallera, recolzada a un arbre, Massó Croq. 80.
|| 3. intr. Sostenir-se, descansar sobre un suport; cast. apoyarse. Lo rey Artús tenia la spasa recolzada sobre los genolls, Tirant, c. 175. Yo sol... vull sobre mi lo pes de aquesta càrregua recolze, Corella Obres 70. O, fort pilar hon tot lo món recolsa!, ibid. 399. Un temple lo qual recolza sobre una columna, Isop Faules 21. a) fig. Los tres pilars hon lo bé d'hom s'assenta, | esser no pot qu'en elles se recolzen, Ausiàs March civ. Lo pilar en lo qual lo nostre stat segurament recolzaua, és derrocat, Tirant, c. 472. Lo càrrech de mos vassalls sobre la tua discreció vull que recolze, Corella Obres 60.
|| 4. tr. Posar una cosa de manera que descansi o se sostingui damunt un suport; cast. apoyar. «Recolzarem l'escala a l'arbre perquè no caigui». Seu i recolza's dins les mans el suat front, Berga MT 51.
    Fon.: rəkuɫzá (pir-or., or., men., eiv.); rekoɫzá (occ.); rekoɫzáɾ (Cast., Al.); rekoɫsáɾ (Val.); rəkoɫzá (mall.).
    Var. form. ant.: recoldar (Serra Gèn. 187; Alegre Transf. 18); dial. pir-or., recotzar (Si m'hi veus recutsada, és que'l malalt és mortal, Caseponce Contes Vallesp. 50).
    Etim.: derivat de colze, compost parasintètic amb el prefix re-.