DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RECOMANAR v. tr.
|| 1. Indicar particularment persona o cosa a algú perquè l'atengui, l'accepti o l'afavoreixi; cast. recomendar. Donà-li riqueses... e recomanà-li lo poble de Roma, Genebreda Cons. 7. Que'ns plagués de haver per recomanada la ciutat, Pere IV, Cròn. 158. Pensant yo que ma honor fos a tu recomanada, Curial, i, 12. a) refl. Los vostres humils e devots servidors, qui's recomanen en vostra gràcia, doc. a. 1381 (Capmany Mem. ii, 161). No pogueren morir fins que foren confessats e's recomanaren a nostre senyor Jesuchrist, e los moros se recomenaren a Mafomet, Tirant, c. 334.
|| 2. Aconsellar en particular, indicar com a bo, útil, oportú; cast. recomendar. Ell los recomenava e'ls manava que aprés de la regina... tinguessen l'infant En Jacme per cap, Muntaner Cròn., c. 99. Deliberaren supplicar la Senyora del que Adam los hauia recomanat, Villena Vita Chr., c. 59. Mos veym en es cas de recomenar un establiment privat, Ignor. 52. Recomenà seny an En Lluís, Pons Auca 310. Era molt usual recomanar al predicador que fos curt, Rosselló Many. 160.
|| 3. vulg., Certificar una carta o altra cosa que es tramet por correu (Mall.); cast. certificar.
|| 4. Fer recomanable; cast. recomendar. Sense altre mèrit positiu ni ventatge que el recoman, llevat de la baratura, Obrador Arq. lit. 110.
    Fon.: rəkuməná (or., men., eiv.); rekomaná (occ.); rekomanáɾ (val.); rəkoməná (mall.).
    Etim.: del llatí recommendare, mat. sign. |||| 1, 2.