Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  reconèixer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RECONÈIXER (i regonèixer). v. tr.
|| 1. Adonar-se que algú o quelcom és tal o tal persona o cosa ja coneguda d'abans; cast. reconocer. Veus que'l rey menà son solaç ab la dona... e ella no parlà gint per tal que no la reconegués, Desclot Cròn., c. 4. Féu la via de Barcelona ab les XXII galees, e com regonegudes per los de la ciutat, hagren gran goig, Muntaner Cròn., c. 133. El rector se'ns acostava com reconeixent-nos, i ben oberts els braços, Massó Croq. 128.
|| 2. Arribar a conèixer, a saber, a adonar-se d'una cosa; cast. saber, enterarse. Com pus les gents los regonexien, no res los preaven, Muntaner Cròn., c. 126. Quant regonech açò com va, | la dolor que dins mi està | me toll poder, Ausiàs March cxxvii. Entrau dins la profunditat de la vostra misèria e regonexeu de hon sou caygut, Villena Vita Chr., c. 12. Prou n'Erill de seguida | reconegué | que era la dama morta | la del castell, Costa Agre terra 169.
|| 3. ant., refl. o intr. a) Adonar-se, tenir consciència de les coses actuals. En axí com d'ome qui és tan règeament sobtat e pres que no'l leu regonèxer, Llull Cont. 348, 12. Yo'm pens que des que'm sé regonèxer, t'ho he ben servit, Curial, i, 12. Obre los ulls del intellecte e regonex-te, dóna loch a la rahó, Tirant, c. 353.—b) Tornar en si, refer-se d'un estat de torbació. Ualria més que ara ab la paor que han los conqueríssem, que no puys, quant se seran regonoguts, Jaume I, Cròn. 89. Feren obrir un portal e feriren en la host en tal manera que, abans que's fossen reconeguts, hi faeren tanta de carn, Muntaner Cròn., c. 64. Dauid... pres una pedra e tramès-la al gigant e donà-li tal colp en lo front que li trencà l'elm, e ans que's fos reconegut tramès-li'n altre, Serra Gèn. 107.
|| 4. Admetre com a ver, com a llegítim (allò que algú nega o de què es dubta); cast. reconocer. No us vuyla deliurar dentrò que regonegats vostre peccat, Llull Gentil 95. Ell se regonec colpable, Llull Blanq. 18. Dix que ben conexien e regonexien que'l bé que ells hauien, hauien per nós, Jaume I, Cròn. 522. Yo vull que a ella regoneguen senyoria totes les creatures, Villena Vita Chr., c. 18. Sa seua ciència va esser reconeguda per totes ses Acadèmies del món, Ignor. 24. Reconèixer un govern, un príncep: admetre'n la llegitimitat. Reconèixer un fill: declarar-se'n pare. Fo regonegut per rey e comte, Pere IV, Cròn. 55. E regoneix, Senyor, la tua creatura, Tirant, c. 478. Reconèixer una firma: confessar que és seva pròpia aquella firma. Reconèixer un feu, un deute, una obligació: manifestar-se obligat per aquell feu, deute, etc. Féu homenatge al senyor infant e regonech a tenir tota la sua terra en feu per lo senyor rey, Pere IV, Cròn. 40. Al panicer e al sotspanicer... regonega si esser obligat, Ordin. Palat. 33.
|| 5. Examinar algú o alguna cosa per saber com és, com està, què conté i qualssevol altres circumstàncies; cast. reconocer, examinar, registrar. Que cascú regonegués ses armes, e els ballesters les cordes de ballestes, Muntaner Cròn., c. 82. Los advocats... regoneguen e examinen ab diligència los dits capítols, doc. a. 1371 (Arch. Ib. Am. xxiv, 343). Null hom no'n podia exir que no 'n fos per ells reconegut qui era, Epist. Pere 93. Lo dit drap sia regonegut per ells si és aquell que esser deu et d'aquell pes et d'aquella mesura, doc. a. 1383 (Col. Bof. xl, 266). Lo maestre de la balança deu pesar aquella moneda e regonèixer quant ha minvat, doc. a. 1417 (BDC, xxiv, 114). Manà a sa filla que... entràs en totes les fustes e les regonegués con stauen de vitualles, Tirant, c. 100. Es bandetjats los varen regonèxer ses butxaques..., veren que no en duyen cap, de dobler, Alcover Rond. ii, 275. S'aturen perque els carabineros regonesquen l'equipatge, Oliver Obres, v, 214. Especialment: a) ant. Fer examen de consciència. Pregà-lo que's confessàs e volgués regonèxer e purgar la sua ànima, Eximplis, i, 25. ¿A mi, lochtinent general, no'm daràs temps de regonèxer?, Dança Mort. Mort regoneguda: mort natural, no violenta, i amb temps per a reconciliar-se amb Déu. Que me concedigueu gràcies i favors: una mort regoneguda per porer d'aquesta manera estar amb Vós, Alcover Cont. 145.—b) Examinar el cos d'un malalt per veure de quin mal pateix. Lo dit metge, con hac vist e regonegut ell testes, dix...: Tu has begudes metzines, doc. a. 1374 (Miret Bech oques, i, 66).—c) Anar a mirar els filats, les rateres, les lloses de caçar, etc., per veure si s'hi agafa algun animal (Gandesa, Massalcoreig).—d) mil., Examinar terrenys o posicions on hi pot haver enemics. Lo comte Galceran e don Blasco anaren reconèxer Paterno e Oderno, e llevaren gran presa de francesos, Muntaner Cròn., c. 191.—e) Revistar, passar en revista un conjunt d'homes d'armes. Foren regonegudes les companyies e trobaren que de les gents sues hi havien morts sis hòmens de paratge, Pere IV, Cròn. 49.
|| 6. Agrair un favor, un servei; cast. reconocer.
    Fon.:
rəkunέʃə (pir-or., or.); rekonéјʃe (Boí, Vilaller, Pobla de S.); rekonéјʃeɾ (Val.); rəkonə́ʃə (Mall.); rəɣunέʃə (pir-or., or., Maó); regonéiʃe (Sort, Isavarri); rəkunέʃəɾə (Ribes, Ripoll, Darnius); rəɣunέʃəɾə (Palamós); rəɣunə́ʃə (Ciutadella).
    Conjug.:
segons el model conèixer.
    Etim.:
del llatí recognoscere, mat. sign. La forma regonèixer, molt més documentada en la llengua antiga que reconèixer, representa l'evolució normal del mot llatí, amb sonorització de la -c- intervocàlica en -g-. La forma reconèixer és resultat d'una ultracorrecció per analogia del verb conèixer.