DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RECONCILIACIÓ f.
Acció i efecte de reconciliar o reconciliar-se; cast. reconciliación. Demanant-los reconciliació e perdó, Eximenis Dones 212 vo (ap. Aguiló Dicc.). Vós sou porta e carrera de la salut humana e via de la sua reconciliació, Villena Vita Chr., c. 24. La reconciliació fou més ràpida del que ells mateixos podien esperar, Oller Febre, ii, 156.
    Fon.: rəkunsiliəsió (Barc.); rekonsiliasió (Val.); rəkonsiliəsió (Palma).
    Etim.: pres del llatí reconciliatione, mat. sign.