Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  reconciliar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RECONCILIAR v. tr.: cast. reconciliar.
|| 1. Fer tornar a esser amics. Muyler que... se parteyx de son marit per raó que sia aultra o fornicadriu, deu perdre tot l'escreyx... si doncs lo marit depuys no la's reconciliava a si, Cost. Tort. V, ii, 2. En Roger... tramès per los veylls de la terra e reconcilià'ls, Muntaner Cròn., c. 248. Sent Basili... reconcilià l'escuder e sa muller, Eximplis, i, 61. Benignitat que als hòmens haueu mostrada reconciliant-los ab lo seu Creador, Villena Vita Chr., c. 28. a) refl. Fer amistat de nou; tornar a esser amic. Si has combregat ans que't sies reconciliat a la persona offesa, Eximenis Conf. 10. Esmenar la vida reconciliant-se ab la divina bonesa, Martínez 22. Se reconcilià ab ella y pres aquella per bona, Faules Isòp. 136.
|| 2. a) Restituir al gremi de l'Església. A Déus plagués que ells fossen reconciliats de la Sgleya, que aquestes són gents ab qui conquistaríem tot lo món... En breu, si a Déus plau, los reconciliarem, que molt són gents valentes, Muntaner Cròn., c. 149. Tirant féu reconciliar tots los grechs qui renegat hauien, Tirant, c. 444. Los qui són estats reconciliats y penitenciats per lo Sant Offici, doc. a. 1735 (Hist. Sóller, ii, 971).—b) Restituir a l'estat de gràcia de Déu. Es capellà que l'exhortava a reconciliar-se li digué, Ignor. 60.—c) Fer una confessió breu o sumària, sobretot de faltes omeses en una confessió anterior. Lo bisbe de Colònia vench-los absolre e reconcilià'ls deuant l'altar, Eximplis, i, 168. Antigament s'usava reconciliar com a intransitiu amb el sentit de ‘confessar-se sumàriament’ o sia, reconciliar-se. Antigament, cada dichmenge reconciliaven e combregaven en la fi de la missa, Sermons SVF, ii, 217. Los peregrins reconciliam e rehebem lo cors de J. C., que ya havíam confessat la nit..., Oliver Rom. 17.—d) Tornar beneir un lloc sagrat que havia estat violat o profanat. Los dons y servicis dativosos encara en los llochs violats sens serimònia reconcilien, Faules Isòp. 152.
    Fon.:
rəkunsiliá (Barc.); rekonsiliáɾ (Val.); rəkonsiliá (Palma).
    Etim.:
del llatí reconciliare, mat. sign.